Larra deia que periodisme és defensar la veritat i el raciocini. Assimilar a aquest ofici els continguts vulgars i grinyolants que arrasen avui a la televisió o la informació sense credibilitat que es cola a través d'Internet és una injusta totxesa. Això és espectacle o indústria de l'entreteniment, un cascall intel·lectual que intenta aprofitar l'aparença de realitat com a ganxo, però mai periodisme seriós per més que molts dels seus protagonistes proclamin el contrari. Si volem avançar cap a un món més culte i madur, enfront de l'estupidesa televisiva i a la superficialitat de la xarxa cal retrobar-se amb la lectura. La millor informació i la que més indueix a la reflexió sempre entra a través d'una pàgina impresa.
La cultura de la banalitat, en la qual la informació es confon amb l'espectacle i la intimitat i l'exhibicionisme es converteixen en notícia, s'ha obert un forat en aquest segle. Els mateixos raonaments valen sense necessitat de forçar-los per jutjar la revolució digital. El nord-americà Nicholas G. Carr, expert en noves tecnologies, s'interrogava en un provocador article sobre si Google no ens està tornant estúpids. "Internet", confessava, "está afectant la meva capacitat de concentració i d'observació. Llegeixo a salts, només aguanto uns paràgrafs. La lectura profunda que solia succeir de manera natural s'ha convertit en un esforç".
Bona part d'aquesta televisió que repudiem i en la qual no han educar-se les futures generacions és, senzillament, una mentida. Les falses notícies es disfressen de notícies. Hi ha quantitat però no jerarquia. Els rumors s'eleven a la categoria de certeses. La informació veraç no es distingeix. Enfront d'una televisió grollera i a una xarxa sense credibilitat cobra més sentit que mai defensar el valor de la lectura. Aquest debat toca molt de prop als diaris, hereus diaris de la impremta, i al periodisme. Ho fa just en un temps confús en el qual apocalíptics i interessats competeixen per posar data de caducitat a la lletra impresa.
El director de The Wall Street Journal, Robert Thomson, resumia fa poc el ?panorama amb aquestes paraules: "Es diria que els mitjans de comunicació de tota la vida estem predestinats a retirar-nos submisament a les praderies per deixar pas a una nova generació d'intrusos internautes les capacitats digitals dels quals són més importants que la integritat periodística i el menyspreu dels quals al periodisme tradicional només és comparable a la seva obsessió per aprofitar-se dels nostres continguts. Els periodistes tenen un paper important, cada vegada més".
El periodisme és inseparable de la recerca d'esdeveniments essencials i interessants. Als Estats Units hi ha estudis que demostren que la premsa escrita genera el 96% de les notícies d'elaboració pròpia. Les cadenes televisives i la xarxa només aporten el 4% restant. El ciutadà que necessiti sentir-se informat i demandi més i millors reportatges, opinions i cròniques és clar on els trobarà. Ni avui, ni demà, ni mai és imaginable un periodisme sense diaris, ni una societat sana que no els tingui. L'únic que pot liquidar el diari és el mal periodisme . El dilema no és si un canal en destronarà un altre sinó la necessitat de refundar aquesta professió per servir millor el públic, per desterrar aquesta estupidesa i aquesta vulgaritat creixents que s'han ensenyorit d'alguns mitjans.
Girona gaudeix d'uns lectors exigents i de qualitat. Satisfer-los plenament ha estat sempre la principal inquietud de Diari de Girona. Ens guia un únic afany, el d'oferir cada dia la informació més independent, fiable, precisa i completa que els faci comprendre el seu entorn, el pròxim i el llunyà, els ajudi a extreure les seves pròpies conclusions i els converteixi, per això, en persones més lliures. Creiem en els diaris, però per damunt de tot creiem en l'excel·lència d'una informació que ha de ser útil al públic lector. Per més formes sofisticades de comunicació que apareguin, sempre quedarà un lloc per al bon periodisme. I és aquí on volem ser.
01:10
