Cartes

susanna garcia bramley.

vall-llobrega.

La neu, el vent, i una massa forestal típicament mediterrània ha convertit les Gavarres en un paisatge desolador. A cop d'ull en el meu poble han caigut el 40% dels abres. Els pins són els mes afectats, alzines i suros han quedat millor parats. Que passarà ara? Aquesta massa forestal caiguda s'assecarà i elevarà el risc d'incendi a l'estiu.

Ara la prioritat és atendre la població que cinc dies després estem com estem, però després algú haurà d'organitzar la neteja del bosc.

Faran falta moltes mans i maquinària per posar-lo en condicions.

El Departament de Medi Ambient haurà de rascar-se la butxaca si no vol que aquest estiu lamentem les conseqüències de la nevada.

Els agents rurals hauran d'esforçar-se a controlar les activitats al bosc i prohibir els accessos si cal. Tenir més punts d'aigua, i una plantilla de bombers, GRAF, etc. ben nodrida perquè l'amenaça és real i no parlo de salvar arbres sinó d'evitar pèrdues humanes.

Hi ha molts nuclis urbans integrats en aquests espais.

Esperem que la Generalitat es posi les piles/generador perquè de llums no en tenen.

Sense llum

MARIA DOLORS SALA LLEAL. girona.

No és normal que quatre dies després de la tempesta encara no hagi sortit el sol per a tantes famílies que continuen vivint sense llum, sense possibilitat d'escalfar-se, de menjar calent, de viure amb les mínimes condicions humanes en un país que pretenem modern i europeu.

Les coses imprevisibles, de vegades, són difícils de resoldre. Però en una societat avançada com la nostra, una nevada com la de dilluns passat no pot ser imprevisible. Les companyies elèctriques, ara, se senten desbordades i amb falta de recursos. I, on és la planificació?

Un negoci de serveis, no ha de ser solament un enriquiment personal, uns comptes de beneficis per a l'empresa. Ha de ser també, una planificació per anar posant al dia els mecanismes necessaris per a qualsevol imprevist. I això no ho han fet durant els últims anys les companyies elèctriques. Es veia a venir.

On són tots els diners que els consumidors hem anat pagant en les nostres factures durant anys? No, una empresa, i més de serveis, ha de saber, tant recollir beneficis, com invertir per donar cada vegada més, millors serveis. No, en l'era de la tecnologia punta, de grans avenços científics, no es pot permetre que quatre dies després de la nevada, hi continuïn havent persones sense els subministraments bàsics per a la seva supervivència. Estem parlant de persones, de famílies, de nens, d'ancians, d'éssers humans sofrint en la seva pell la imcopetència, la falta de previsió, la falta d'ètica, d'unes companyies abocades solament al seu propi benefici, no al servei de la comunitat. I on són els nostres polítics, els nostres representants, que no donen un cop sobre la taula i permeten aquesta falta de responsabilitat i aquesta falta de coordinació en el nostre poble? Potser, tot això, ens farà entendre que hem de canviar els fonaments d'aquesta societat. No es pot mirar ja, solament, el llombrígol d'un mateix. Estem obligats a viure en societat. Demanem, quan pagem les nostres factures, quan votem els nostres representants, responsabilitats.

De què vas, Montilla?

rafael fernández. figueres.

Ja no ho dic per la seva tossudesa amb el tema de la nevada i la reacció del Govern (cal recordar que la cara de cínic del Sr. Saura al Parlament quan l'hem vist per la tele fa por). Espero que al Port de la Selva el rebin com es mereix... amb una coça al cul quan hi torni.

El Sr. Montilla és tossut i el Puigcercós està per sobre de tothom. Fins i tot sap molt més ell que tots els enginers de Catalunya... ens fa callar... Gràcies Sr. Puigcercós, a partir d'ara li demanarem consell a vostè...

El que és més fort, i no parlo de la nevada, és que el Sr. Montilla es va molestar perquè se li va notificar tard l'alliberament de la cooperant catalana (el van enganxar amb els pixats al ventre... Clar, jo ja ho entenc, la gestió del govern espanyol, callada i sense fer gaire fressa, ha portat que tinguem la cooperant aquí... i esperem que també aviat els seus companys.

El que de veritat li hauria de doldre al Sr. Montilla és veure com el Sr. Carod, cap de la diplomàcia, s'ha gastat millonades en ambaixades (ambaixades?) i no ha estat capaç de solucionar el tema amb un dels països on, segons la diplomàcia (diplomàcia?) catalana, hi ha unes relacions excel·lents...

Apa, un altre cop, s'ha demostrat que governen de cara a la galeria... encara que jo no sé ben bé quina galeria és aquesta...

Compte amb

Ryanair!

josep culubret oliva. girona.

Fa uns dies vaig comprar a Ryanair quatre vols d'anada i tornada Girona-Granada.

Després d'emplenar les corresponents casellas, aparaeix a la pantalla la suma total de l'import dels quatre bitllets, que correspon al preu dels vols més les corresponents taxes i que pujava la quantitat de 63,84 euros. Clico per donar la conformitat i efectuar la compra i tinc la gran sorpresa quan m'adono del que m'ha descomptat el banc; 106,64 euros! És a dir, un cop has efectuat la compra Ryanair et cobra per despesa de gestió 10,70 euros per persona. Però ara ja és massa tard per tornar enrere.

Crec que aquesta companyia torna a unes pràctiques poc clares o enganyoses pel que respecta a la tramitació de la compra de bitllets on line i per la qual ja va ser sancionada temps enrere. No fa falta que us digui la pèrdua de temps que és intentar contactar amb la companyia per efectuar una queixa.

Gas Natural i ecologia

Martí Gassiot Garriga .

La més gran empresa distribuïdora de gas natural del país, no perd oportunitat per mostrar-se davant l'opinió pública com una empresa compromesa amb el medi ambient patrocinadora tant de projectes com de programes d'ecologia, amb el clar objectiu de fer confondre l'opinió pública respecte a les bondats mediambientals del producte per ells comercialitzat, un combustible fòssil emissor per tant de Co2.

Al mateix temps, aquesta mateixa empresa, no perd ocasió per criticar les energies renovables (solar i fotovoltaica) tot acusant-les de ser responsables de l'encariment del preu de l'energia.

Entenc legítim que pels seus interessos empresarials els interessi atacar la competència, les energies netes, més quan aquestes els estan robant protagonisme, però el que crec del tot incorrecte és que paral·lelament se'ls permeti aparentar el que no són, ja que mitjançant una acurada estratègia publicitària, confonen el consumidor fent-li creure que el gas natural és una font energètica neta quan la realitat ens demostra el contrari, perquè l'aquí comercialitzat és 100% fòssil.

Quan arribar a casa es converteix en una odissea

Susanna Masnou. Vidreres.

Sóc una usuària de Renfe que ha trigat 41 hores a tornar a casa. Vaig agafar un tren a la Corunya a les sis de la tarda del diumenge i no vaig arribar a casa fins les onze del matí del dimarts després de tot un periple. Vaig poder comprobar que d'allò de "Renfe contigo" ni per casualitat. Dues avaries per tornar a Catalunya, que ells neguen (quan els operaris passaven bruts amb les eines) prioritat de pas per als AVE a Saragossa perquè ja no venia de tres hores de retard, fes la reclamació pertinent a l'arribar a Barcelona-Sants (hora i mitja) creuant els dits per agafar el primer tren en direcció a Girona del dilluns al migdia que mira per on passa puntual i se'ns tanca la porta davant els morros després de molt córrer. Enfilem al tren de les 14.15 i al cap d'una hora quedem parats a l'Estació de Riells-Viabrea. Ens informen de l'arbre caigut entre Fornells i Caldes. El revisor ens comunica que Renfe ens vol fer recular fins a Sants i deixar-nos allà les 400 persones del tren. Al vagó 7 ens rebel·lem, defensem poder arribar al nostre destí quan sigui i que és responsabilitat de Renfe garantir-ho. Els comuniquem que estem disposats a no baixar del tren. Després de tres hores reculem a Sant Celoni on Renfe vol deixar-nos a l'estació que està sense llum. Continuem amb la nostra postura. A les 9 del vespre entrem al pavelló de Sant Celoni amb bus, allà els voluntaris de Creu Roja i Ajuntament (que aprofito per agrair-los la seva tasca) ens expliquen que fa una hora els han trucat que s'han de fer càrrec de nosaltres. Els dos revisors desapareixen amb el primer tren que pot sortir ja cap a Barcelona. Renfe es desentén de nosaltres i passa tota la responsabilitat a l'Ajuntament de Sant Celoni. L'endemà al matí són els voluntaris qui organitzen la nostra tornada, la trucada de les sis del matí de RENFE i el Govern Català no apareix per enlloc. Ja dins l'autocar de tornada a l'AP-7 ens veiem afectats pel monumental embús. El Sr. Boada havia comunicat que de 9 a 10 l'autopista era oberta i ens vam trobar en una ratera. Vam arribar a casa caminant, de la impotencia de no veure el final del nostre viatge.

En una situació d'emergència com la viscuda per la nevada, Renfe no pot deixar desatesos i desinformats els seus usuaris, no pot passar la responsabilitat a voluntaris i ajuntaments, com així tampoc ho poden fer els nostres dirigents polítics, sense actuar, sense prevenir, mentint en les informacionsÉ perquè Sr. Saura, tornant a peu, l'accés de l'AP-7 a la N-II direcció Barcelona a Maçanet estava colgada de neu i dos camions encallats: on eren aquells mossos que avui ja són amb els radars a les carreteres?... Espero no em multi per anar a peu per l'AP-7É podrà comprovar com els gironins tenim la pell morta d'espavilar-nos, perquè com es deu imaginar també sóc una usuària afectada pels talls de corrent elèctric. Poden deixar Girona incomunicada però no callarem.

És un fins aviat!

Íngrid López Roca. GIRONA.

Per alguns seran només cinc anys, per mi ha sigut molt més. Cinc anys plens de triomfs i derrotes, noves experiències i conèixer gent nova. Cinc anys en què he sentit que em feien costat, i en tot moment he sabut que hi series, que no et mouries d'allà. Veient-te entre tres i quatre cops per setmana, aproximadament unes 8 hores d'aquesta. Ara fa una setmana que no et veig cara a cara, només per imatges, i sé que un dia d'aquests potser demà, o dimecres, o potser diumenge que ve, t'hauré de tornar a veure, però no sé si vull. Tinc un gran record de tu, que per moltes fotografies que ara vegi no se m'esborrarà. Amb tu he viscut molts moments... Era dilluns, les quatre de la tarda, i ningú sap ben bé com et vas ensorrar. (En record del pavelló de Quart, al qual, per culpa del temporal, se li ha ensorrat el sostre.