MIQUEL MARTÍN
Els amics de Fecsa-Endesa s'han superat a si mateixos. Era complicat, és cert, però ho han aconseguit. Com? A còpia d'esforç, perseverança i imaginació. Han apujat les factures fins a quotes indecents, han construït torres de nyigui-nyogui i han mirat cap a una altra banda quan hi havia problemes. Com en diuen ells, de la falta de previsió, ineficàcia i inversions escarransides? Ah, sí: excepcionalitat. Bonica, la paraula: llarga, enrevessada, com els agrada als polítics, als alts càrrecs i als peixos grossos que viuen al marge dels problemes i les necessitats de la gent. Gent? Qui són la gent? Sí, una colla de desgraciats que s'han d'aixecar cada dia per anar a treballar, pagar una hipoteca i mantenir una família; quatre arreplegats que paguen religiosament cada mes factures abusives a canvi d'un servei lamentable. Gent que, quan s'acosta un temporal de neu i fred, voldria gaudir de la calefacció, del menjar calent, d'una dutxa, en fi, dels mínims serveis que paga i pels quals treballa cada dia.
Encara avui (dijous 11 de març), quan escric aquest article, hi ha milers de ciutadans sense llum. I de fet, no se sap quants dies més hi estaran. Tres, quatre, cinc nits sense poder-se escalfar! Sense aigua calenta. Com a l'època de les cavernes. Com animals. Abandonats, deixats de la mà de déu. Abonats, en diuen a les notícies. I sembla una burla, tot plegat. Abonats a la catàstrofe, a la presa de pèl constant. Abonats a llençar el menjar fet malbé de neveres i congeladors. Abonats a la incompetència i l'arrogància de les grans companyies.
Aquests dies negres i nefastos molta gent ha recordat la nevada del 86. Però no ens enganyem, ha estat pitjor aquesta. Molt pitjor. Perquè en 25 anys les coses haurien d'haver canviat ni que fos una mica, com han canviat i millorat en altres àmbits. Perquè fa 25 anys no es depenia tant de l'energia elèctrica, de la telefonia mòbil, d'Internet... Llavors moltes cases tenien llar de foc, estufes i cuines de gas. La gent assumia els talls de llum com quelcom inevitable, fruit de les limitacions, perquè els mitjans tècnics i tecnològics eren molt més rudimentaris. La previsió meteorològica era menys acurada i precisa. Les comunicacions eren més lentes i, per tant, la capacitat de reacció molt menor. Però Fecsa-Endesa continua ancorada en el passat, en l'immobilisme, en infrastructures obsoletes i vergonyoses. Continua emparant-se en les mateixes excuses de sempre, les del passat i les del futur. Cavernícoles. Amants de la foscor.
