Per què els alcaldes apareixen en programes de televisió i expressen les seves queixes i necessitats en els diaris abans que amb la Generalitat de Catalunya?

Manel Castells, sociòleg de reconegut prestigi i actualment investigador de la UOC, afirma en el seu darrer llibre Comunicación y poder que la política avui s'expressa bàsicament en els mitjans de comunicació electrònics. I Catalunya no n'és cap excepció.

Fa unes setmanes l'alcaldessa de Salt sortia públicament a Televisió de Catalunya, concretament en el programa de Josep Cuní, per demanar ajuda al Govern per poder combatre la inseguretat ciutadana i mirar d'afavorir una millor convivència social i comunitària, producte del volum d'immigrants residents des de fa temps en el seu municipi. Les seves declaracions van comportar, d'entre d'altres, tres efectes:

1) altres mitjans de comunicació es van fer ressò d'aquestes declaracions i dels problemes esmentats;

2) va forçar el diàleg entre els diferents agents implicats en els conflictes esmentats en el municipi i va assolir un acord per poder actuar;

i, 3) va provocar l'actuació dels responsables de la Generalitat de Catalunya respecte els conflictes esmentats, i fins i tot una reunió amb el President Montilla.

Què li passa a la política i a les administracions que, en lloc de comunicar-se directament, fan ús dels mitjans de comunicació per donar a conèixer les seves necessitats, demandes i mancances?

Aquesta setmana altres alcaldes han seguit les passes de la seva homòloga de Salt i arran de la nevada del dilluns 8 de març de 2010, aquests responsables polítics dels municipis de les comarques gironines afectats pels talls de llum, i encapçalats mediàticament pel batlle de Lloret de Mar, han aparegut als mitjans de comunicació per explicar la situació límit que estan vivint, reclamant més ajuda i suport per part de la Generalitat de Catalunya i denunciant la manca de servei de les empreses de subministraments elèctric i de telefonia.

Un cop més els polítics han recorregut als mitjans de comunicació per reclamar atenció i ajuda, quan el més habitual o fàcil seria que els alcaldes i alcaldesses amb problemes es comuniquin abans amb el president de la Generalitat o el màxim responsable de les Conselleries que s'encarreguen de les emergències, de l'energia o de la telefonia, etc.

Més enllà d'aquesta evidència constatada i contrastada, és previsible imaginar que a partir d'ara davant de qualsevol conflicte, els polítics en general seguiran aquest camí per expressar el seu posicionament i els seus interessos. Si bé és veritat que aquest fet ens permet seguir amb més deteniment el desenvolupament dels esdeveniments i forçar l'assoliment d'actuacions per part de l'administració, cal ser conscient que això fa cada cop més depenent i vulnerable la política respecte a altres sectors i agents de la societat i que desprestigia encara més la seva imatge.