PERE LLADÓ
Feia temps que les comarques gironines no vivien una nevada com la de la proppassada setmana. De les conseqüències se n'ha parlat a tort i a dret i han estat molts els pobles i ciutats que han viscut a les fosques i sense calefacció. La nevada ha tingut, però, dues cares ben diferents. De positiva hauríem de destacar-ne la solidaritat ciutadana. En un món cada dia més individualista, competitu i egoista, la nevada ens va fer una mica més generosos, solidaris i comprensius. Foren moltes les persones anònimes que, sense fer declaracions ni sortir als mitjans de comunicació, van possibilitar unes jornades una mica més suportables. En uns moments d'impotència generalitzada, no importava ni el color de la pell, ni la classe social ni res, tothom era igual i intentava superar l'emergència de la millor manera possible.
Però allò que més ha destacat ha estat la manca de subministrament elèctric que ha paralitzat la tasca diària de molts gironins, bàsicament de la Selva i del Baix Empordà. Tothom ha carregat els neulers sobre les companyies elèctriques. Però des de fa molts de temps se sap, i ha estat en el debat públic, que les nostres contrades tenen una xarxa deficitària -la pitjor de l'Estat espanyol- i que en qualsevol moment el territori es podia quedar a les fosques. Això no és nou i ara és sorprenent veure segons quins alcaldes intentant justificar-se davant dels seus veïns i esgrimint tota mena de crítiques quan les seves formacions polítiques s'han posat al davant de les pancartes d'oposició a qualsevol nova infraestructura.
La partida l'està guanyant a les comarques gironines la cultura del no. Volem llum, però no una línia al nostre municipi; volem telefonia mòbil, però no una antena; volem energia eòlica, però no molins. I així anem i, malgrat un debat encetat a causa de la MAT i que ha durat molts mesos, no s'ha fet cas a tots aquells que han dit pel dret i pel revés que en qualsevol moment la demarcació es podia quedar a les fosques. I ara tots a córrer i a buscar culpables... Ha arribat l'hora de dir la veritat i en aquest sentit la Cambra de Comerç de Girona ja ha anat avançant alguns dels problemes als quals cal fer front amb urgència. Però no se'ls ha volgut escoltar. Ni a la FOEG ni a la Pimec, que també estan molt actius en aquest sentit.
Mentrestant, els polítics volen saber més que els enginyers i hem pogut escoltar tota mena de bestieses per aconseguir uns minuts de glòria a la TV. D'altra banda, mentre els pobles continuaven aïllats, els diputats del Parlament s'entretenien amb els toros, les vegueries, els viatges d'en Carod o la demagògia del foc d'Hor?ta de Sant Joan. I així, malament rai. Seria bo que tot plegat servís per obrir un debat sobre la Catalunya que volem per a les generacions futures, perquè si només es continua pensant en enquestes i eleccions, els problemes s'aguditzaran i difícilment es trobaran solucions.