Cartes

faig vaga!

M. Àngels vila safront. figueres.

Sí, això mateix! Faig vaga perquè, com a ensenyant, sóc responsable. No pas de tots els mals, desgràcies i fracassos de l´educació -com alguns volen fer creure-. N´estic tipa d´estar sempre sota sospita... Es veu que la presumpció d´innocència en molts casos no es dóna quan es parla de la feina que fem mestres i professors. Ni tan sols el conseller ens l´aplica! Modestament, sí que sóc responsable dels meus errors o de la poca traça en la meva feina a l´aula i fora d´ella (que cada vegada n´hi ha més!). De fet, no em considero pas menys responsable que el conseller Maragall... Per més que, com ja ens té acostumats, tiri pilotes fora carregant les culpes sobre els qui sí coneixem de primera mà les «trinxeres» del món de l´ensenyament i hi suem, patim, lluitem i, fins i tot, gaudim cada dia.

Al contrari, Sr. Maragall: si faig vaga és justament per sentit de la responsabilitat. Perquè, justament, crec que, com a ensenyant, però també com a mare, sóc culpable si quan les coses no es fan prou bé, em limito a mirar cap a l´altra banda i a entomar el que vingui sense exercir el meu dret legítim a dir-hi la meva.

Més enllà de protestar pels encerts i desencerts d´una nova llei d´educació (la LEC) que aporta canvis necessaris i oportunitats úniques -juntament, cal dir-ho, amb ­clarobscurs que caldria definir i matisar bé- el que em mou és la indignació per les maneres. Per les males maneres a l´hora de negociar, a l´hora d´explicar, a l´hora d´imposar i a l´hora de criticar-nos! Les paraules del nostre conseller al programa de Josep Cuní m´han acabat de refermar en el meu propòsit d´exercir el dret a vaga. No tinc dret a dir prou?

Cinc dies

goretti vallès gómez. sant andreu salou.

Soc una noia de Sant Andreu Salou que està indignada per la mala previsió del Sr. Saura davant de la nevada del dilluns dia 8 de març. Hem estat cinc dies sense llum, sense calefacció, sense telèfon i sense aigua. Què és això? Realment, en aquests casos Endesa demostra la seva poca flexibilitat davant aquest tipus de problemes. Que no paguem els abonats? Que no tenim uns drets només pel fet de pagar uns diners al mes?

Però això no es tot. El Sr. Saura s´excusa dient que la pròxima vegada fem més cas a les previsions meteorològiques quan molts dels afectats diuen que la informació que els van donar era insuficient. Per què tantes incoherències?

Davant d´un temporal de neu d´aquest tipus no exigíem que se´ns arreglés el subministrament elèctric en tan sols un dia o dos, però cinc dies? És impensable. Ara bé, si realment es vol trobar una solució a aquest problema, tothom s´hi ha d´implicar, tant els afectats com els no afectats perquè no pot ser que vivint en un món civilitzat la llum no arribi fins al cinquè dia, és vergonyós. Així doncs, que es posin a construir noves infraestructures i indemnitzin tots als afectats de forma justa.

La neu i la policia

local de

Lloret de Mar

rafael j. ripalta romeo. lloret de mar.

Lloret de Mar ha estat una ciutat fantasma. Tots el comerços i empreses estaven tancats o inactius, no hi havia llum, ni telèfons, l´activitat econòmica ha parat en sec durant aquests dies posteriors a la nevada. Dimecres decideixo anar a obrir les persianes de la meva botiga, per mirar d´intentar posar en marxa l´activitat, ja que encara no sé quan podré fer-ho al 100%. Hi vaig per veure l´estat de les mercaderies, comprovar que a la botiga no hi hagi patit cap bretolada, i netejar el gel que s´acumula davant la botiga.

Són les 9.15 h del matí, al carrer no hi havia ningú; és normal, amb tot tancat no hi ha res a fer. Deixo el cotxe davant la botiga i obro les persianes, que es resisteixen a pujar per efecte del gel. S´apropa un veí i comentem la situació desesperant en què es troba Lloret de Mar, i de ­reüll veig a la grua municipal que arriba i aparca. Penso que vénen a comprar, atès que després de dos dies amb el comerç tancat i sense llum tot escasseja, però no, baixen amb la màquina de fotos a la mà, no m´ho puc creure. El motiu? Estic aparcat en un lloc de càrrega i descàrrega enmig d´un carrer solitari, i evidentment sense que a ningú se li acudeixi carregar o descarregar. Preguntar com va, si tinc algun problema, ajudar-me a obrir les persianes o a treure el gel de l´entrada? Ni somiar-hi, el seu deure és emportar-se cotxes i multar, no ajudar el ciutadà.

Aquest comportament de la policia local no és ocasional, però en aquesta situació en la qual ens trobem els agents haurien d´estar més al costat del ciutadà, ajudant, i no recaptant, ahir divendres el mateix lloc de càrrega i descàrrega era ple de cotxes i, on era la policia local?

Estem d´acord que tots que els partits polítics del tripartit autonòmic han fet el ridícul i no es mereixen la confiança del ciutadà, precisament per la manca de sensibilitat amb els ciutadans de Lloret, que és el mateix que van demostrar també aquests agents i que hauria de ser corregida per l´equip de govern municipal, del contrari pecaran de la mateixa manca de sensibilitat que el Govern de la Generalitat.

A Quim Torra

francesc a. picas. la jonquera.

Lamento l´errònia interpretació que en Quim Torra ha donat a la meva carta sobre Santi Vila, publicada el dia 10 de març. La meva carta es fonamentava en tres punts:

1r- Escrivia textualment: Respecto el criteri d´en Vila.

2n- Recullo criteris diversos sobre el matrimoni de diferents electors figuerencs.

3r- Transcric el criteri de l´Església del segle I al segle XXI, inclòs, doncs, el temps de sant Agustí; l´Església únicament beneeix en matrimoni la unió entre home i dona.

Es necessita cara!

àngela ferrer i mató. girona.

Parlar del que ha passat a les nostres contrades fa escudella. S´ha dit tot del dret i del revés i encara hi deu haver històries prou angoixants que no han sortit a la llum. Però jo voldria destacar la cara del nostre govern en general si és que es mereix el títol de govern tan sols. Primer el senyor Saura, que des que és al Govern només fa que nyaps i al meu entendre és més inútil que una pinta per a un calb. Té la grandíssima cara de destituir una persona que segons ell no era on havia de ser. I ell, que era a Mallorca? No li fa vergonya de no dimitir?

I el president, que suposo que per poc espavilat que sigui veu que el seu tripartit se´n va en orris i que l´arrossega a ell; naturalment i per por de perdre la cadira calla i com que no té talla de governant i és tou com una esponja no obliga a plegar tota la colla d´inútils que el van posar en un lloc que li va gros com una camisa de quinze vares.

Encara ve el pitjor. Com que són els que manipulen la TV3 ara ens ensenyen desastres d´altres llocs on hi ha hagut desgràcies naturals, com si això fos un consol. Ens volen fer, com sempre, combregar amb rodes de molí. Mai es poden buscar excuses per emmascarar la pròpia inoperància. Jo he estat a Rússia en època de neu i tot funcionava com si res. Diuen que fins que no arriben esporàdicament a -30 graus (aquí ni ens hi apropàrem) tot rutlla: escoles, treball, carreteres... Si no fos així tres quartes parts de l´any tot estaria col·lapsat. I volem ésser europeus? Doncs que ens governin persones sense ambicions purament personals, decidides, que estimin Catalunya i vetllin pel benestar del poble. És el deure que comporta el seu càrrec, ni més ni menys.

Ara vénen eleccions i espero amb il·lusió perdre de vista gent tan nefasta que ens ha portat a semblar un país tercemundista i ens creu babaus a tots. Només em mancava veure les notícies intentant tapar la seva mala gestió per acabar d´enfilar-me per les parets.

El relleix

de la nevada

Lluís Torner i Callicó. Girona.

Ja han passat uns dies d´ençà de la nevada del dia 8 de març. D´aquella neu que va caure, en considerable quantitat, ja gairebé no en queda rastre, tret d´aquells llocs on toca poc el sol, resta solament la que les màquines llevaneus varen arraconar a les voreres de les carreteres i dels carrers, que ha perdut la seva immaculada blancor i resta negra i apilonada, però d´una i l´altra d´aquí a ben poc se n´haurà perdut tot senyal.

El que sí no perdrem tan ràpidament, perquè ha deixat un ròssec de molt mal pair, són: per un costat les pèrdues que ha comportat a l´agricultura i a la vegetació dels boscos i jardins, imputables al mateix accident natural, i per un altre costat les pèrdues ocasionades per la manca del subministrament elèctric, aquestes degudes a la mala praxi de les empreses distribuïdores, que han afectat fortament indústries i particulars, deixant un relleix que costarà molt d´assumir, per partida doble, ja que, a part de les considerables pèrdues econòmiques que ha comportat, cal afegir-hi les que ha ocasionat a l´estat anímic de moltes persones, causades per la manca del tan indispensable servei elèctric de les seves respectives llars.

Capítol a part mereixen, també, algunes mancances de coordinació que s´han observat, en certs aspectes, dins d´alguns sectors de l´àmbit polític i dels serveis públics que, afegit a les altres causes esmentades, ha fet trontollar un xic la confiança de la gent. Resumint, pensem que val la pena de prendre´n bona nota, tots plegats, per tal de vetllar que uns efectes com el que s´han produït, de tan greus conseqüències, no es puguin tornar a produir.

Per acabar, però, no podem oblidar-nos de destacar l´actuació d´una majoria d´alcaldes, regidors i d´altres col·laboradors locals, que han fet bé la seva feina, ajudant, fins on han pogut, la gent de les seves respectives localitats, tot i que alguns -talment com han declarat- s´han sentit sols. Sigui com sigui, esperem que tota la gent que n´ha sortit perjudicada, d´una manera o altra, se´n pugui rescabalar el millor possible. És el nostre parer.

Traient-ne profit

maria dolors sala lleall girona.

Potser sabrem treure profit d´aquestes nevades i tot. He vist una àvia, asseguda davant del foc amb el seu nét, parlant, explicant històries. Per uns dies, unes nits, en alguns llocs del nostre país s´ha tornat enrere. S´han tornat a encendre les llars de foc, les famílies s´han reunit juntes al seu voltant, s´han explicat històries i contes, s´han tornat a treure de l´armari els jocs de taula; s´ha compartit la torrada i el tomàquet. De vegades, la vida, i sense saber bé per què, ens para per uns instants. Si som capaços de veure el costat positiu de la situació, ens adonarem que, de vegades, tornar enrere és recuperar moltes coses que hem deixat en el camí.

Les presses, el treball, la televisió, ens han apartat des de fa temps de la trobada, la comunicació, les estones màgiques entre els membres de la família. Potser algun nét ha tingut l´oportunitat de saber que la seva àvia també ha tingut il·lusions, com ell, que també s´ha enamorat, que també ha tingut pors, i al mateix temps somnis. I potser, alguna àvia, ha tornat a sentir, a través de les il·lusions, dels somnis, del seu nét. Si la vida ens para, per uns instants, potser és perquè anàvem massa de pressa i no teníem temps de viure.