temps de balanç

"En aquest espai turístic per excel·lència que és la Costa Brava, la situació es pot considerar catastròfica"

JOAN CARRERES I PÉRA Itambé d'inventari. Els estralls de la tempesta de vent i de neu, ara són xifres. De la indignació s'ha passat al ball de xifres. Els polítics? En un primer moment, pilotes a fora. Tot assenyalant amb el dit unes companyies elèctriques que, de moment, mantenen un silenci sepulcral. Els alcaldes dels pobles afectats sí que hi han dit la seva. I molt ben dit.
En aquest espai turístic per excel·lència que és la Costa Brava, la situació es pot considerar catastròfica. Aquell remolí de neu i vent, de la tarda de dilluns, s'hi rabejà. Ens agafà a tots, com diuen els pagesos, "amb els pixats al ventre". La gran "apagada" que, segons la zona, fou de 3 i 4 i 5 dies, en fou la conseqüencia. Com la fred ho fou de la manca d'energia elèctrica. Els mitjans de comunicació -diuen- van cobrir bé la notícia. La llàstima fou que els més interessats a conèixer-la, no hi tinguérem accés.
El març-marçot del 2010 serà recordat en els annals de la història. A Marina i a Muntanya; als boscos i a la ciutat. Comencem pels boscos? Un xafastre, amics! El pes de la neu, la força del vent -i la caiguda de les torres d'alumini- s'han deixat sentir damunt de la superfície forestal. No cal anar bosc endins. Simplement, observar els marges de camins i carreteres. Qui serà capaç de comptabilitzar el menjar que s'ha fet malbé? La major part de productes conservats a frigorífics i neveres s'ha hagut de llençar. No només als hotels i els geriàtrics. Als bars i restaurants, i comerços d'abast familiar. I a les cases particulars. Sortosament, la capacitat de regeneració, acostuma a anar acompanyada de la sensibilitat. I la sensibilitat de la ciutadania és molt elevada. Ho serà igualment, la resposta de l'Administració?