La velocitat de la llum

ENRIC ROCA Si tenim en compte la velocitat de la llum, que és de tres-cents mil quilòmetres per segon i el temps que ha tardat a arribar a alguns pobles de l'Empordà, el Gironès i la Selva, podem deduir fàcilment que la central elèctrica subministradora deu estar situada fora del sistema solar. El calvari que han hagut de passar tots aquests abonats d'Endesa sense llum, calefacció o sense poder ni escalfar-se la llet si la cuina no era de gas ha estat de jutjat de guàrdia. Amb temperatures a dins de casa de set o vuit graus, sense poder veure la televisió, engegar l'ordinador o trucar pel mòbil, aquestes persones han experimentat durant uns dies inacabables la sensació d'aïllament, d'abandonament i de precarietat que la gent més gran ja havia viscut als anys 60.
Aprofitant l'avinentesa ja s'han sentit veus (fins i tot, de la mateixa companyia) assegurant que aquest desgavell no s'hauria produït d'haver pogut comptar amb la MAT. El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé s'ha afanyat a declarar que continuen considerant com a prioritària la línia. Però, per l'amor de Déu, si els problemes més grossos s'han originat en la xarxa secundària, que ha quedat totalment obsoleta per falta de manteniment! I a més, si abans de la gran nevada ja hagués estat en funcionament la polèmica línia, les torres també haurien caigut, com ha passat amb les altres, a menys, és clar, que anés soterrada, solució que no es va voler adoptar per estalviar uns diners que ara s'hauran de dedicar a reparar la xarxa de proximitat.
Sembla que ara, algun polític comença a dir que els serveis essencials haurien d'estar coberts per empreses públiques. No sé si seria la solució. Actualment, moltes d'aquestes companyies adopten estratègies semblants a les entitats amb afany de lucre. La Renfe sense anar més lluny suprimeix parades dels seus trens o línies senceres per que no li són rendibles. Amb aquesta poca consideració cap a un servei públic, que hauria d'ésser prioritària en un ens que paguem entre tots, no ens podem fer gaires il·lusions al respecte.
Ja parlarem d'aquí a uns dies, quan arribi el moment de les indemnitzacions, amb què ens sortirà Endesa. Qui donarà la cara i pagarà el contingut dels congeladors llançat a les escombraries i els dies que les empreses i comerços no han pogut treballar i mantenir una activitat normal? Sigui qui sigui, segur que els diners no arribaran precisament a la velocitat de la llum.