L'Agència Catalana del Consum ha detectat aquests dos últims anys, coincidint amb la crisi econòmica, un notable augment de les consultes, reclamacions i denúncies dels consumidors. L'únic que no ha variat són els destinataris de les denúncies. Les empreses de telefonia i Internet van copar el 33,1% de les reclamacions durant el 2009; les de transport, el 17,1%; i les de gas i llum, el 9,6%. Coincideixen amb les que reben les organitzacions de consumidors. Val a dir que la majoria d'aquestes empreses, llevat de Ryanair, no tenen inconvenient a sotmetre's a l'arbitratge de la Generalitat. Com a mínim, els consumidors tenen un organisme públic que els empari i els ajudi a resoldre els quasi sempre feixucs conflictes amb aquestes companyies. Però, això no és suficient. Hauria d'existir una legislació, i un règim sancionador, més contundent en la defensa dels drets dels consumidors. No és casualitat que la majoria de les reclamacions siguin contra multinacionals del mateix sector. La laxitud de les normatives vigents perjudica els consumidors i afavoreix les empreses. I no es pot oblidar que n'hi ha moltes que presten serveis públics bàsics. Tema a part són les companyies aèries, sobretot aquelles que tenen el domicili fiscal en altres països i que no es volen sotmetre a arbitratges locals. De les 782 reclamacions presentades contra Ryanair, només es va poder mediar en 31 i amb una minsa resolució del 4%. Els usuaris tenen el recurs de reclamar per la via judicial. Ahir Diari de Girona informava que un jutjat ha condemnat Ryanair a pagar 20.000 euros per haver deixat 39 passatgers 12 hores en un aeroport. Ara bé, aquestes companyies també saben que la majoria dels passatgers descontents difícilment acaben anant als tribunals. Per això, és obligació dels governs actuar contra els abusos de les grans empreses.