Com posar fi a
la crisi econòmica
Francesc A. Picas.
La dura i continuada crisi econòmica situa Espanya a la cua dels països europeus. L´actual govern del senyor Zapatero té grans dificultats per superar la crisi, i cada dia augmenten els obrers parats i els deutes d´Espanya a Europa.
En els anys de la República espanyola, per exemple, el president de la República tenia potestat per decretar la dimissió del govern de torn i convocar eleccions. En les actuals circumstàncies, hauria decretat fa més d´un any la dimissió del govern Zapatero, hauria convocat eleccions i prèviament designat un govern provisional tecnicopolític a fi que estructurés les normes convenients per aixecar l´economia, frenar l´actual atur escandalós, el deute públic, i estimular la confiança dels sectors socials, econòmics i de la Unió Europea. Una solució que avui no és possible. El rei Joan Carles no té facultats per nomenar provisionalment un nou govern tecnicopolític, ni per convocar eleccions.
Quina solució cal actualment a Espanya per tornar la feina a milers d´obrers sense feina, per estimular els empresaris a obrir nous treballs, generar la confiança de la banca, frenar el deute de l´Estat, retornar la normalitat social i la tranquil·litat a les famílies treballadores? Zapatero no vol dimitir. Té el Parlament al seu favor i els sindicats. Les reformes econòmiques que proposa són ambigües i contradictòries. Qui posarà l´esquella al gat? S´arreglarà la crisi tota sola, o acabarem d´enfonsar el país?
El vot en blanc
marius viella. la bisbal d´empordà.
Davant de tot aquest garbuix i desori que en aquests moments està sacsejant Catalunya i Espanya, amb tot un reguitzell d´incoherències i malversacions de diners dels ciutadans, posant el benestar sota els peus dels cavalls per la incompetència dels polítics, m´agradaria i crec convenient que, per als propers comicis, algú tingues l´honorabilitat d´encapçalar la «candidatura», del partit del vot en blanc; perquè no veig solució al greu problema de la corrupció, ni de l´especulació, tenint en compte com es controlen les despeses de les infrastructures a casa nostra (Catalunya), i el TC referent a l´Estatut , i el Tribunal Superior de justícia amb Garzón.
És normal que tant a Girona com a Figueres, s´hagin de fer les estacions del TAV provisionals, que seran diners llençats de tots els ciutadans? És normal que a Girona no es trobi un motiu per evitar la destrucció del viaducte, quan aquesta ciutat esta tan mancada d´aparcament públic? Ara ja hi és i crec que s´ha d´aprofitar. Com aquests exemples, tants com que un foc no els cremaria.
«Escurabutxaques» als hospitals
paquita xarles arnau. girona.
He estat un mes a l´hospital Josep Trueta fent companyia a un malalt que ha passat per una operació seriosa, i m´he trobat que a les habitacions hi ha instal·lades amb el nom de TV unes màquines escurabutxaques. El dit senyor en un mes li van caure més de cent euros. El funcionament era el següent: un euro durava més o menys una hora, si hi posaves tres euros amb cinquanta, durava 24 hores però a la nit o quan l´apagaves, els euros seguien fonent-se i a les 24 hores, clac, apagada encara que no hagués estat encesa ni un minut, quin negoci tan rodó i quin diner tan fàcil. Als hospitals, senyors polítics, no hi anem a fer vacances i a mi em sembla una putada permetre semblant abús. Ja sé que queda l´opció de no usar-la, però els malalts necessiten una miqueta de distracció. De tota manera vull dir que el dia que jo hi hagi d´ingresar per malaltia no penso pas tirar-hi ni un euro. Ja sé que les dites màquines no tenen res a veure amb l´hospital, que les gestiona una empresa privada, però se suposa que la Generalitat ho permet i ja està bé.
Després de la meva protesta, vull ressaltar l´altra cara de la moneda. Vull felicitar tot el personal mèdic i sanitari per la seva tasca i pel seu tracte humanitari. Gràcies a tots els metges, infermeres, zeladors, etc. Mereixeu un deu, continueu així. Un gràcies en majúscula.
Els reptes educatius de la societat actual
marian piper. la vall de bianya.
L´assistència multitudinària a la ponència amb aquest títol a càrrec del Sr. Antonio Malagón divendres passat a Olot, palesà l´interès que experimenten pares, mares i docents respecte a l´educació.
Un estudi de la Universitat de Barcelona mostra dades alarmants quant a nens que deixen els estudis a primària (30%), la violència que pateixen els mestres per part d´alumnes i pares (més de 2.500 casos enguany), i les baixes de docents causades per malalties com ara l´ansietat i la depressió, la qual cosa malauradament corrobora la crisi del sector, que fa temps que s´està anunciant.
Com és possible que estigui passant això a casa nostra, amb una herència tan rica en matèria educativa com és l´Escola Nova? Ens estem oblidant que l´escola és un espai de creixement on també aprenem els adults? Ometem potser que la vocacional feina d´educar és cosa de famílies i mestres, i que els docents necessiten la confiança i suport dels pares i mares? Quin suport dóna el Departament per tal que tots puguem dur a terme aquesta noble tasca?
El conferenciant ens parlà de la pedagogia Waldorf, línia educativa fundada a principis del segle XIX que actualment segueixen més de mil escoles en més de 86 països d´arreu del món i apuntava sobre aquestes unes dades estadístiques ben contràries a les abans esmentades. Respostes com ara el respecte vers el ritme d´aprenentatge de cada infant, el compromís dels mestres d´acompanyar un mateix grup durant sis anys i la implicació dels pares i mares en l´escola, les trobem en projectes educatius nascuts d´un impuls de famílies i mestres com és el cas de La Llavor, que celebrà el seu sisè aniversari organitzant aquesta xerrada oberta a tothom i una Festa de Primavera ben concorreguda diumenge passat a la Garrotxa.
