ELS ANYS DEL GOS

n veterinari explicava que, en certa ocasió, va ser requerit per atendre els últims moments d'un gos greument malalt de càncer. No hi havia res a fer, i es va decidir dur a terme l'eutanàsia. En foren testimonis els amos del gos, acompanyats del seu fill de sis anys, que va acariciar el quisso fins al seu darrer alè. Els pares van disposar que el nen pogués aprendre quelcom en aquella experiència d'una vida que s'esgota. El veterinari va quedar sorprès de la serenor amb què ho va viure el petit, mentre tots es preguntaven sobre el perquè de la curta vida dels gossos. El nen els va deixar bocabadats quan els hi va dir que ja en coneixia la resposta. Va dir: "¿No és cert que la gent ve al món per aprendre com viure una bona vida, com estimar els altres durant tot el temps, i com ser bones persones? Doncs bé, com que els gossos ja saben com fer tot això, no tenen necessitat de quedar-se tant de temps com nosaltres en aquest món".

Aquesta anècdota m'ha fet pensar en tot allò que pot aportar la senzilla vida d'un gosset en el si d'una família. Parlo dels gossos que són animals de companyia; no dels que son utilitzats com a elements de lluita i entrenats per a fins agressius. Són pocs anys de la vida del gos, però són anys intensos. Són anys de viure amb senzillesa (sempre que els amos no els compliquin la vida) i d'estimar amb generositat. I això es tradueix amb algunes conductes que, tant de bo, aprenguéssim els humans. Per exemple: sortir corrents a saludar els amics quan arriben, no deixar passar mai l'oportunitat de sortir a passejar, fer una mesurada migdiada, i deixar que l'aire fresc t'acaroni la cara amb tota la delectança possible.

I un gos ens demostra que és bo córrer, saltironar i jugar cada dia, que cal millorar l'atenció, i que és important deixar que la gent ens toqui. Un gos ens ensenya que no cal mossegar quan n'hi ha prou amb un simple grinyol, que la lleialtat és una virtut capital, que no s'ha d'aparentar mai allò que hom no és, i que es pot trobar plaer en una senzilla i llarga passejada. Un gos ens ensenya a ballar i moure tot el cos quan està feliç, a gaudir amb una bona rebolcada damunt la gespa, i a fer una bona estirada abans de llevar-se. Un gos ensenya també la constància de gratar i burxar per trobar allò que està amagat. I, per damunt de tot, un gos és capaç d'adonar-se quan una persona ha tingut un mal dia o està cansat; és aquell company silenciós que s'apropa i, de manera suau, molt suau, fa sentir la seva presència que és la seva companyia. I que, si li vols explicar els mil i un problemes que has tingut, és capaç d'acotar el cap i, en silenci reflexiu, escoltar el llarg discurs que li engaltes. Tots podem aprendre de la curta vida del gos!