Cartes

amb misteri i tradició

Jordi Hors i Presas. GIRONA.

A Verges, vila de la comarca del Baix Empordà, ja estan preparats, un any més, per a la «seva processó» -hi ha qui diu «professó»- del Dijous Sant, amb la Dansa de la Mort com a eix principal i vertebrador, i és aquí on rau el seu interès, atès que és actualment l´únic lloc de l´Europa Occidental on es manté aquesta dansa, que té un ritme sempre igual, amb tres temps, marcat per un tabal. Es tracta d´un cos de deu membres, del qual només ballen cinc, dos adults i tres nois, i la resta serveix per ambientar la dansa. Un dels dos adults porta una dalla amb la inscripció llatina Nemini parco (no perdono ningú); l´altre, una bandera amb la frase Lo temps és breu. Un dels nois porta un rellotge i els altres dos, cendrers, sens dubte, al·lusius al pas del temps i en què ens convertirem quan ens arribi l´hora de deixar aquest món. Hi ha persones que es pensen que són immortals! Però què s´han cregut! Això només passa a les pel·lícules!... La processó pot servir també per reflexionar sobre la nostra vida. Durant tot l´any, l´Associació La Processó de Verges vetlla per tots els detalls per tal que no falti res, quan arribi «l´hora de la veritat», el Dijous Sant, un dia ple de neguits, en què es fan els últims retocs per tal que tot pugui sortir bé. Aquest any, trobarem alguna sorpresa en la representació d´aquest «drama sant», a part de les millores tècniques, que ja hi va introduir en ­Lluís Llach l´any passat, per tal que tot plegat estigui a l´alçada i qualitat que es mereix l´esdeveniment. Si tenen pensat anar-hi, hi vagin aviat a la tarda per veure «les manages» (els «manaies» de Verges) dins l´església i acompanyant els diferents passos que sortiran a la nit, on podran contemplar tota l´atmosfera que envolta aquest esdeveniment; després, a les 10 de la nit, poden assaborir els quadres sobre els últims dies de Jesús de Natzaret que es representen a la plaça Major, envoltats de les muralles medievals. En acabat, comença la Processó per diferents carrers de la vila -els recomano que també passin pel carrer dels Cargols, si volen viure el silenci- on també podran veure i escoltar el «pelegrí» (Devots cristians i cristianes/ que acompanyeu amb devoció/ els passos de Crist, Nostre Senyor;/ a la muntanya del Calvari/ on morirà pel nostre amor.). Els puc ben assegurar que no es quedaran gens indiferents, després d´haver contemplat aquest «misteri de passió i mort»...

Centre Gent Gran de Sils

Joan Fontanils Missé. santa coloma de farners.

Falten pocs dies per fer dos anys que visc en aquest centre. Quan hi vaig arribar no ho veia com ara, ni molt menys, però a mesura que passen els dies, mesos, la gent que hi treballa et fa sentir com a casa, tant les cuidadores com les infermeres, les netejadores, les cuineres -quines cuineres! mengem com els àngels!-. Per cert, totes són joves, rialleres, molt agradables i són formidables. D´aquesta residència se´n podria dir «hotel», jo crec que es la millor de la comarca de la Selva i Gironès. Tot és a peu pla, els passadissos amplis identificats per colors depenen de l´autonomia de cadascú, les sales molt àmplies i molta llum, les habitacions espaioses i tot molt net. Hi ha uns patis interiors plens de flors on celebrem festes i tradicions i un gran espai exterior per caminar, on toca el sol tot el dia. A tot el personal els voldria agrair les atencions que ens tenen i les hores que passem junts. No voldria deixar de saludar el cap, en Joan -un molt bon home- i tots els companys del centre amb els qual compartim el dia a dia.

Veure-ho per creure-ho

Gemma Ros i Valls. blanes.

Si tots miréssim als ulls del bebé no nascut, desapareixeria la legitimació pública i social de l´avortament perquè és impossible mirar als ulls d´un ésser humà no nascut i dir que se´l pot matar. Miriam Fernández, la cantant que va guanyar el concurs Tu sí que vales, és una noia adoptada i diu: «Gràcies a la meva mare biològica que em va tenir, ara soc aquí i vull involucrar-me en el tema de l´avortament perquè vull ser la veu dels qui no poden parlar». Tots i cadascú de nosaltres hem estat zigots d´un dia o de dos o de tres dies; si no ara no seríem aquí.

TDT, millora o intent?

Arnau Fontanils Rodriguez.

SANTA COLOMA DE FARNERS.

La TDT va arribar amb la finalitat

que la societat pogués gaudir d´una millor qualitat d´imatge en televisió i amb una oferta de canals més àmplia.

Aquests dos ítems són verdaders però amb excepcions, per exemple: els dies de tempesta el primer que apareix a la pantalla és el missatge de «sense senyal», quan això amb l´analògica no passava. En segon lloc, respecte a la gran varietat de canals que ofereix la TDT, puc dir objectivament que la majoria són plens de continguts absurds, ja que molts són plens de repeticions o sèries antigues i que ja hem vist moltes vegades, altres que encara estan amb emissions de prova i altres que només tenen programes «telebotiga».

Per altra banda, amb un receptor de TDT normal ja no en fas prou, ara per poder gaudir dels nous canals de pagament d´aquest sistema, necessites el TDT Premium i això implica despeses addicionals. A més un sol aparell no és suficient per abastar a tots els televisors de la llar, sinó que en necessites un per a cada televisor.

Tot i això, penso que malgrat els seus errors aquest nou sistema de televisió digital terrestre es un gran avanç tot i que no ha estat impulsat correctament. Espero que amb el temps aquests «problemes» que ens dóna se solucionin i puguem gaudir del que realment són les noves tecnologies digitals.