Amb l'arribada de la Setmana Santa s'obren de nou les expectatives per veure com anirà la nova temporada turística. Aquest és un dels pocs sectors on encara és manté la intuïció per davant de la planificació, els objectius i les polítiques estratègiques. És fa allò que es feia fa trenta anys enrere, anar a fires, editar fullets i esperar que els déus ens acompanyin. Tot i així, darrerament hem vist com proliferen les iniciatives per estar presents al món digital, en un intent de no quedar enrere davant l'espectacular increment de l'ús de la xarxa com a eina de contractació, d'informació i de gestió de l'oferta turística.
Sempre he pensat que una cosa és estar-hi i l'altra ser-hi, i massa sovint, en matèria de promoció ens quedem en el primer estadi, com si pel fet de tenir un peu en el món virtual ja poguéssim garantir l'èxit del projecte. El sector turístic gironí té la tendència innata a l'autocomplaença, a lloar les seves pròpies accions i a mirar-se el melic en un exercici narcisista que ha esborrat del mapa qualsevol indici d'autocrítica.
Molt poques vegades ens aturem a veure què fan els altres, a analitzar allò que ja té èxit en altres contrades, a aprofundir en el perquè d'aquest èxit i a valorar si ho podem aplicar. Repassant iniciatives turístiques 2.0, m'he trobat amb l'exemple de Descobrir Portugal, una experiència basada en el fet que són els mateixos usuaris els que també aporten propostes per conèixer millor aquest país en l'àmbit cultural, turístic, paisatgístic i gastronòmic a través del Facebook. En només set mesos, aquesta experiència ha aplegat prop de seixanta mil admiradors, xifra que en termes de xarxa vol dir que s'arriba a molts milers més.
És només un petit exemple de com en altres zones turístiques han sabut aprofitar el potencial de les xarxes socials per difondre els seus atractius. I ja sé que em diran "però, sí nosaltres també hi som". Ara, tocaria preguntar-nos, com hi som?
