Hem de témer per l'actuació dels membres d'aquestes bandes a Catalunya? Què hi ha al darrere d'aquests joves organitzats? Per què tenen finalitats i usen procediments violents?
El 26 de març, al castell de Sant Ferran de Figueres, la Guàrdia Urbana d'aquesta localitat va organitzar una jornada sobre les bandes de joves d'origen sud-americà i centreamericà de Catalunya que va reunir experts dels àmbits de la seguretat, de la conflictologia i la criminologia per reflexionar sobre aquest fenomen i possibilitats d'intervenció en els casos de conflicte.
Precisament, entre els experts es van donar uns punts en comú. Primer, es va manifestar una preocupació en aquest fenomen perquè sovint s'expressa amb incidents, baralles i agressions al carrer sobretot entre membres de les diferents bandes, esdevenint un conflicte públic.
Segon, perquè, es parla de bandes, és a dir, persones organitzades, sovint armades i amb una finalitat i existència donada per la defensa i protecció dels seus membres, i control d'un territori. Malgrat també es va dir que no totes les bandes funcionen igual. Independentment, l'ús d'armes atempta directament contra la seguretat i, a més, hi ha el perill que aquestes estructures siguin utilitzades per cometre fets delictius.
Tercer, tanmateix, la violència només és el símptoma o l'efecte d'un seguit de causes: 1) unes bandes amb una ideologia conservadora, unes estructures poc democràtiques i uns procediments violents; 2) Les dificultats implícites en la condició i situació de ser jove i adolescent; 3) Els condicionants culturals i estructurals relacionats amb la immigració en general i a casa nostra.
La jornada va tenir l'encert de plantejar una taula rodona en la part final en la qual els ponents van acabar de complementar les seves anàlisis a partir de les preguntes dels assistents, i en el meu cas vaig insistir en les possibilitats d'intervenció a partir de 7 idees o processos de com es podien gestionar els conflictes: 1) Tenir una actitud positiva cap a les persones implicades en el conflicte per ajudar-los a resoldre'l; 2) Detectar el fenomen al nostre municipi a partir d'alguns indicadors, especialment a les escoles i amb la policia; 3) Saber que s'ha fet en altres països, municipis i casos; 4) Contactar amb els joves de les bandes, conèixer els seus problemes, els seus interessos, les seves afinitats i donar a conèixer els recursos públics al seu abast i les condicions d'ús; 5) Obrir processos continus i permanents de tractament daquests conflictes latents i manifestos; 6) Coordinar la xarxa de serveis, recursos i professionals públics; i 7) Implicar aquests joves en la recerca i construcció de processos de solució de forma pacífica conjuntament.
