En els minuts finals del partit, amb un dríbling a l'estil Messi, Caixa de Girona marcava un gol antològic que deixava tothom amb un pam de nas. Per majoria de 9 contra 3, amb 3 abstencions i 3 absències, els membres del Consell d'Administració van fer descarrilar el procés de fusió amb Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa Manlleu i van apostar per l'aventura de sobreviure en solitari.

Fent una paròdia del general Prim, a qui s'atribueix la frase pronunciada a la batalla de Castillejos: "O caixa de morts o faixa de general", alguns malpensats atribueixen al president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, el paper d'aquell militar per la seva campanya de defensa de l'entitat amb una intransigència curosament amagada sota el paraigües del provincianisme més tronat.

Està clar que el president de la Diputació, que, amb la llei de vegueries, hauria de desaparèixer, tot i que ningú s'ho acabi de creure, vindica la continuïtat de la Caixa de Girona, "sola, fané y descangañada", com la vedette madura d'un famós tango.

En unes declaracions afirmava que l'operació era una "absorció per part del Vallès, respecte de Girona" i que, en oposar-s'hi, no feia sinó defensar el territori. Segons ell, no es tractava d'una fusió sinó d'una absorció: una de les integrants dominaria i faria desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres. Però, formalment, no era exactament així perquè, fruit del procés en sorgia una de nova anomenada Unnim Caixa que mantenia la influència de cadascuna de les que s'unien.

Al mateix temps, Enric Vilert, empleat en excedència de Caixa de Catalunya, no dubtava a alertar de la pèrdua d'arrelament al territori que suposaria la fusió, opinió que també subscrivien les patronals Pimec i Foeg.

Bé, algú es pot creure que una entitat financera estigui arrelada a un determinat territori? Si fins i tot volen vendre les oficines i anar de lloguer! El seu objectiu és maximitzar el benefici sense gaires consideracions sobre si hom és del terrer o no.

Doncs, com s'explica aquesta història? Pel repartiment de les poltrones entre els polítics i empresaris de diferents colors a la nova entitat?

Pel que fa al president, actuant com un general, segurament va concloure que no era incompatible la continuïtat de Caixa de Girona i tampoc descartar una futura faixa de veguer.

Ara, en Manel Serra, elegit president de la Caixa de Girona per oficiar d'enterramorts, haurà de pilotar una fràgil nau que pot esdevenir una caixa de morts.

Com deia el poeta: Veles e vents han mos desigs complir, / faent camins dubtosos per la mar.