Cartes

Juanjo Rovira. director del mic.

Des de l´organització del torneig de futbol base MIC-Mediterranean International Cup, i en relació al comentari de la Sra. Mercè Roca i Miralles, voldríem fer dues breus consideracions. En primer lloc, felicitar el Girona FC infantil per la seva trajectòria durant el torneig; un èxit sense precedents del futbol gironí al MIC.

D´altra banda, pel que fa a les edats dels jugadors d´Aspire, voldria deixar constància que, tal com marca el reglament, l´organització va certificar les edats dels jugadors del conjunt africà mitjançant documents oficials. Com poden entendre, una vegada comprovades les edats en els respectius passaports, s´escapa de les competències de l´organització valorar la credibilitat d´aquests documents oficials.

Corrupteles

joan enric carreras mercader.

girona.

Quedo astorat amb el tema de les corrupteles i les grans quantitats de diners, que ningú fiscalitza la utilització del diner públic o de les institucions? Si el cost d´un pavelló, per exemple, és 10, per què és possible gastar 110 i no passa res? Qui ho paga? No tenim pressupostos tancats totes les intitucions? Al Palau de la Música no solament tenien pressupostos tancats sinó que a més tenien auditories, quines? O també els auditors...? Quants polítics hi xucaven pa? De vegades penso que no sé com molts polítics o gent que cobra de diner públic poden viure amb el tren de vida que porten, «oficialment» tenen un sou de 3.000 euros, matrimoni, dos fills, estudis, vacances d´estiu a la costa, d´hivern esquiant, gimnàs, ballet, música, minyona a tot estar, etc. etc. etc., amb la quantitat que he dit, solament poden pagar la minyona. I els 6.000 o 8.000 euros restants? I així cada mes... Si algú ho sap, que ho expliqui. Gràcies.

En defensa del bosc

joan janoher I sadurní. forallac.

Dintre la problemàtica general que estem qüestionant els ciutadans, ara la mare naturalesa ens ha volgut donar un cop de mà. Després de la impressionant nevada del dia 8 de març del 2010, i que ha deixat els nostres boscos de la província gairebé destrossats, amb la desforestació d´arbres i molta trencadissa de branques, i la caiguda de moltes espècies, s´ha d´arranjar.

Aquest fet quasi insòlit ens recorda als més grans una nevada, també el mes de març de l´any 1947, en què es van superar amb escreix els gruixos de neu a tota la serralada de les Gavarres i l´Albera, entre altres. Només que en aquella època te­níem els boscos nets, i la nevada va facilitar la feina a la gent que anava al bosc a fer llenya a treure´n un profit per a la in­dústria de la ceràmica i forns de pa.

Com que el present sempre ha estat polèmic envers a la situació dels boscos, caldrà premiar que aquests es netegin; que les administracions, institucions i ajuntaments, amb voluntariats, puguin aprofitar-se de la llenya per al seu ús domèstic. En qualsevol cas hauran de moure´s ràpid per deixar mitjanament netes totes les serralades esmentades, atès que en cas de no fer-ho amb coneixement professional, aquestes es cremaran.

Hi ha molta brossa per treure, com també rabasses de sota arbres arrencats pel temporal: seria bo, doncs, que els forestals, coneixedors del problema, exigissin a les institucions responsables brigades d´homes que estan a l´atur i controlats pels experts. La neteja urgent és necessària si no volem patir unes conseqüències més greus que la nevada. Això és, al meu entendre, el filament directe per solucionar una de les inquietants preocupacions que tenim els que estimem el bosc i la natura.

Bosc dels Àngels

Dolors Cabratosa i Teixidor. SALT.

Tiro carretera amunt cap el santuari dels Àngels, fins a la Casa de les Figues. Després faig el camí a peu... Tots els arbres caiguts per la tempesta-nevada han estat enretirats de la carretera i de la sendera i està tot expedit i les cunetes de la carretera han estat ben serrallades d´herbes i matolls, deixant un bon espai fins a ple bosc. Fa goig, si no fos que aquest espai (cuneta), ara, ha estat utilitzat per amuntegar-hi les branques petites de les alzines i pins enretirats de la via, després de la tempesta-nevada. Aquestes bran­ques s´aniran assecant i assecant fins arribar la canícula -ple estiu- i llavors algun piròman farà la prova de la maleïda burilla que actuarà de metxa per fer perdre per sempre -amb foc i flama- aquest bonic parc natural gironí dels Àngels, perquè cremarà irremeiablement: tot el bosc és un escenari dantesc amb arbres i arbres trencats, caiguts, esqueixats , els troncs dels quals serà difícil poder apagar. Una possible solució: deixar les cunetes lliures de branques; de la mateixa manera que ha passat la màquina per retallar d´herbes les voreres, ¿pot passar la màquina per treure totes aquestes branquetes ibrancasses? Potser evitaríem que el perillós foc es pugui propagar amb facilitat; i així els arbres es podran refer d´aquesta agressiva poda imprevista.

Aclariment

a la denúncia d´encobriment

d´un enginyer

Ignasi Rodríguez Galindo.

Subdirector general de Boscos i

Gestió de la Biodiversitat. barcelona.

Davant la informació apareguda al seu diari de data 1 d´abril, en relació amb la nota de premsa emesa pel sindicat Comissions Obreres, en què denuncia l´encobriment d´un enginyer forestal que, segons el sindicat, es va negar a aturar unes feines que comportaven risc d´incendi, em veig obligat a fer uns aclariments. En primer lloc, la prohibició de fer treballs forestals que es va trametre des de la Direcció General del Medi Natural no afectava el conjunt del territori de Catalunya, sinó determinats termes municipals en què les previsions eren desfavorables. Entre aquests termes no hi era Colera, que és on es desenvolupaven les obres que eren dirigides per l´enginyer esmentat. Per tant, en cap moment va incomplir una ordre, ans el contrari, atès que ell mateix es va preocupar, en compliment de les seves obligacions com a director d´obra, de confirmar que el municipi en què s´estava treballant no estava afectat per la prohibició.

L´enginyer a què fa referència la denúncia ha desenvolupat sempre les seves obligacions com a director d´obres amb plena responsabilitat i no és estrany, per tant, que actuacions que s´han realitzat sota la seva direcció, siguin posades com a bon exemple de la col·laboració del Departament amb altres entitats. És precisament gràcies a l´existència d´un nombrós col·lectiu de persones altament preparades, que el Departament de Medi Ambient i Habitatge pot assumir amb garantia d´èxit reptes com el de restaurar les zones afectades per les nevades abans que s´iniciï el període d´alt risc d´incendi.