Construïm Catalunya amb fets

lluís bataller i vila. sarrià de ter.

Més aviat jo canviaria aquest portal per posar-hi «Construïm Comarques amb fets inacabats». Per a vostès Catalunya és Barcelona i la resta som comarques.

El Sr. Nadal ara ens diu que l´Eix estarà el 2013. Ondia! Doncs hi acabo de passar, i al ritme que porten la resta de les obres, no crec que el 2013 pugui estar, pero bé, no sóc tècnic. De totes maneres, no aniria errat, perquè la N-II també porta molt enderrerida la data que varen prometre. Segueix comentant que la culpa del retard són «problemes econòmics de la concessionària Cedinsa», i no se´n pot buscar una altra? Quin interès hi ha que sigui Cedinsa la concessionària? Si no compleixen amb els terminis... perquè primer ens varen prometre el 2011, després el 2012 i ara el 2013....

No ens diu en canvi el peatge a l´ombra que haurem de pagar els catalans fins quant arriba. Fins quan estarem hipotecats per aquesta gestió? La Nacional II o A2, després de l´embut de la variant de Girona, que s´hi va ben lluir, Sr. Nadal, durarà més que l´obra de la Sagrada Família (amb tots els respectes). Per què només anirà fins a Tordera? Per què de Lleida a Barcelona es pot anar sense peatge i de Girona a Barcelona haurem de pagar aquests 50 quilòmetres que queden? Alliberin el peatge de l´autovia de Mataró i tots serem iguals!

Volem, demanem i exigim el Corredor del Mediterrani i no tenim cap «corredor» a Catalunya. Per cert, que s´havia dit que l´eix arribaria a Palamós, no?

I el tunel de Toses? Ai! el tunel de Toses... Per anar a la Cerdanya, qui fos, es va ben preocupar de fer el Tunel del Cadí (i com sempre amb peatge), però a les comarques de Girona ni fu ni fa.

Sr. Nadal, pregunto, no podem buscar proveïdors més solvents per construir les carreteres de Girona? I no puc recordar-li rés més perquè no em donen més espai.

Serveis i serveis

Margarida vila sole. caldes de malavella.

La meva sogra és a la Residència Geriàtrica de Palau. El passat 25 de març va haver de ser traslladada a la clínica Girona per a una intervenció menor. Quan va ser l´hora de tornar a la residència, vaig demanar que truquessin per fer el trasllat, i ja comptava haver-me d´esperar una mitja hora atès que no era una urgència, però dues hores i escaig tal com va ser el cas em va semblar exagerat, abusiu i inhumà. Quan ja feia una hora llarga vaig trucar i em van dir que «només fa una horeta que s´espera».

Per una banda hi ha el fet que una persona que ha estat sotmesa a una intervenció encara que sigui menor, no pot trobar-se gaire bé i més si aquesta persona té 97 anys; per l´altra jo havia de tornar a la feina. I per si encara fos poc, en comptes de portar-la amb un vehicle adaptat per a cadira de rodes, varen haver de canviar-la a una llitera, la pobra dona té 97 anys i li fa mal tot... ficar-la a l´ambulància va ser tot un espectacle perquè a la clínica Giro­na al servei d´urgència s´hi entra per un pendent molt pronunciat i passar-hi amb llitera és superincòmode.

Tot plegat ho vaig trobar innecessari i inhumà i moltes més coses. Algú en va dir tercermundista però no crec que sigui exactament així; al Tercer Món no tenen mitjans i fan el que poden, aquí tenim els mitjans però és evident que mal administrats. Vaig exposar el cas a la infermera de la residència de Palau i em va dir que això era el pa de cada dia, que si volia un transport adaptat l´havia de pagar.

El Sr. Zapatero va venir a dir-nos, en una d´aquestes inauguracions a «bombo i plateret», per a què servien els impostos, jo puc dir per a què no serveixen: per donar un servei mínimament acceptable als «ciutadans del carrer».

Sortir de la crisi

josep m. roura coll. girona.

Ara que el govern parla d´abaratir l´acomiadament, potser és el moment de recordar-los que les empreses, el Banc d´Espanya i la Unió Europea ho aconsellaven ja fa anys, fins i tot en temps de bonança econòmica. Realment aquest abaratiment no serà la solució a la crisi, però segur que ajudarà una mica a superar-la. Al meu entendre, el gran problema dels governs que hem tingut al país, tant els de dretes com els d´esquerres, és que no han entès mai el que és la petita i mitjana empresa. Per a ells només existeixen les grosses i les multinacionals. La resta destorba, però no veuen que quan el país va bé, les Pimes són les que creen ocupació, les que paguen impostos, les que creen riquesa al país i no solament sense o quasi cap ajuda sinó rebent tots els entrebancs possibles ja que les ajudes i subvencions van a les grosses i multinacionals que si guanyen porten els diners a les seves centrals.

Les Pimes diria que no demanen ajudes, que si venen, ben rebudes són, sinó el que es vol és que ens deixin treballar i no ens posin impediments, tan sols volen treballar en igualtat de condicions que la competència exterior. Si l´empresa no pot ser competitiva, ni crea llocs de treball ni crea riquesa ni res de res. Tant de bo que amb aquest arribin canvis en aquesta direcció.

Una gavina i un colom senten curiositat pel planeta Terra

Lídia angelats jordà. ripoll.

Hi havia una vegada, dalt d´un espai blau, pur, ple de llum i ombreta quan calia, un lloc harmònic. Sí, hi habitaven éssers vivents que tenien curiositat per veure que una bo­la llunyana blavosa i transparent es movia als seus ulls lentament; era l´estel més proper. Els éssers vivents eren un home o dona àngel, però sense ales. Un colomet i una gavina van decidir un dia viatjar a la bola blava. L´Àngel coneixia l´estranya vida de la bola brillant anomenada planeta Terra. «Si mai visiteu l´estel preciós sereu benvinguts perquè -els va dir- tu, colom, un dia llunyà vas volar des d´una arca voltada d´aigua per buscar terra ferma, i vas tornar-hi portant una branca d´olivera tendra». El colom, que té vida pròpia i el seu propi nord, va ser qui va donar senyal de vida a la Terra, el que va fer possible que l´home seguís habitant la Terra, i va quedar per sempre com un símbol de vida, de pau. Com aquella Verge de Fàtima que es representava voltada de coloms. «I tu, gavina, ets el símbol del mar, la naturalesa perfecta i des­bocada». L´home, al pas del temps, ha invertit els valors i ara el colom és perseguit amb xarxes, i no importa l´angoixa i por que pugui arribar a passar. Sobretot, jo diria la transgressio que pot arribar a fer l´home de tots els grans valors; del respecte, de l´etica, de la compassio, i de fer les coses ben fetes. «Tu, gavina, tindràs mes sort. Et punxaran els ous de les futures cries. Sera un ai! i prou. És millor».

El bon tracte vers els animals hauria de ser un fet quotidia i normal. Tots sabem el que està bé i el que no. Doncs? Què dieu? No hi ha calés? Per a segons què, bé que n´hi ha. Tant que ens prometíem! Al capdavall, hi anem molt ràpid. Qui ho havia de dir!