Fa uns mesos, el Gremi d'Instal·ladors va publicar un article a la premsa en què denunciava la greu situació econòmica i donava a conèixer com aquesta afecta el col·lectiu que representa amb problemàtiques tan severes com els impagaments, la falta de crèdit o les respostes dels polítics a totes les dificultats generades per una crisi que, finalment, van reconèixer que existia. Desgraciadament, en tots aquests mesos s'ha fet poca cosa per canviar la situació.
Els impagaments segueixen estant a l'ordre del dia. Tot i els tímids intents del govern espanyol per posar-hi remei, per exemple, mitjançant l'aprovació d'un paquet de mesures que ha de garantir el pagament per part de les mateixes administracions -que cada vegada paguen més tard- no es pot dir que els impagaments s'hagin reduït, sinó tot el contrari: estan ofegant el col·lectiu dels instal·ladors amb més força que mai. La majoria de petits i mitjans empresaris tenen severes dificultats per garantir que cobraran les feines i, per si això fos poc, les empreses que asseguren el crèdit, i que en teoria protegeixen dels impagaments, han arribat a un punt que no poden complir el que prometen quan se les contracta.
Un exemple més de la inoperància i desídia de les administracions és que, encara ara, moltes empreses es troben amb la kafkiana situació d'haver de pagar l'IVA de factures que encara no han cobrat. Gràcies al suport de tots els grups polítics -menys el del PSOE-, a principis de febrer va prosperar al Congrés una mesura per revertir aquesta situació, que sens dubte ajudarà als milers d'autònoms i pimes que estan passant pels seus pitjors moments. A més, s'ha aprovat la reforma de la llei de la morositat, que fixa el termini per efectuar els pagaments en 30 i 60 dies. Aquestes sí que són les mesures que van en la direcció encertada.
Una de les claus per donar resposta a la crisi és fer que la gent recuperi la confiança i aconseguir que les classes mitjanes es tornin a animar a consumir, per tal que l'engranatge de tot plegat es posi, de nou, en marxa. Des del sector econòmic i empresarial no ens hem cansat de demanar que s'abaixessin els impostos que graven el consum, com l'IVA o l'IRPF. Quin ha estat el camí emprès pel govern espanyol? Doncs tot el contrari. D'entrada, al gener s'ha apujat l'impost sobre la renda, amb la qual cosa molts dels treballadors que havien gaudit dels famosos 400 euros que va regalar Zapatero han vist com el seu sou no tan sols no puja, sinó que en alguns casos fins i tot baixa. Per si això fos poc, una altra de les genials ocurrències del govern és la pujada de l'IVA en dos punts, prevista per al mes de juliol. Tots els experts coincideixen en afirmar que aquesta és una mesura molt arriscada i que pot comportar un estancament del consum, un dels indicadors de la bona marxa d'un país i que tot just ara està començant a repuntar.
Pel que fa a les mesures de reforma del mercat laboral, sembla que per fi el govern i els agents socials es comencen a entendre. De moment, patronal i sindicats han acceptat la proposta de reforma laboral del govern com a base per negociar. Els sindicats, però, segueixen rebutjant la reforma de les pensions. Només queda esperar que s'arribi a un pacte aviat, amb la creació d'ocupació com a principal estímul per a tots.
Les administracions estan decidides a oferir solucions? Es veuen capaces de garantir que milers d'autònoms i petits empresaris sobrevisquin a aquesta crisi i puguin tornar a generar feina? Doncs que es posin les piles amb les reformes.
