La segregació
de la Canonja
Genís Dalmau Burgués. L´Estartit.
El Parlament de Catalunya ha obert la porta a la llibertat del poble de la Canonja (nucli agregat de Tarragona). Amb els mateixos arguments amb què la Generalitat va denegar la segregació de l´Estartit o Sant Antoni de Mar, tots els grups polítics que formen l´arc parlamentari català han decidit obrir una porta, la de la segregació de la Canonja, i tornar-la a tancar, no sigui que vinguin massa pobles a demanar la seva llibertat! Tancar una porta no vol dir solucionar els problemes, a l´altre costat de la porta hi ha veïns i veïnes que segueixen patint la deixadesa i la indiferència dels seus respectius ajuntaments. Cert és que el mateix Tribunal Constitucional, aquest que sembla que està tant devaluat per prendre decisions, també ens va tancar la porta als nassos als veïns i veïnes de l´Estartit. I va tancar, en fals, la llibertat d´un poble.
Ara que sembla que es fan referèndums amb el dret a decidir, potser que comencem per l´administració més propera, i poguem decidir si volem pertànyer a un ajuntament o no. O potser caldrà preguntar als polítics que vinguin a buscar el nostre vot per a les properes eleccions autonòmiques si tornaran a obrir la porta en el cas que guanyin uns o altres? Ara per ara, el poble de l´Estartit està intentant poder tenir una descentralització política i administrativa de l´Ajuntament de Torroella de Montgrí, formant part del mateix terme municipal. És una feina que es va iniciar el 2003, però mai sembla ser el moment propici per fer aquest pas. En el nostre municipi també tenim partits de diferents tendències, representats tots ells al Parlament. Però sembla que només volen sentir a parlar de fer referèndums pel dret a decidir, però només dels catalans, els veïns i veïnes de l´Estartit no tenim dret a decidir?
Esperem que aquest any, amb l´acord de tots els grups municipals que formen l´Ajuntament de Torroella, s´aconsegeixi la tant anhelada descentralització del poble de l´Estartit, i la Generalitat pugui crear la primera entitat municipal de les comarques de Girona al poble de l´Estartit.
Prostitució
a la carretera
Carme Llorens López. Lloret de Mar.
Som una família de Lloret, que per diferents motius passem sovint per la carretera que va de Lloret a Vidreres, i veiem com cada dia hi ha més prostitutes; en aquest tram hem arribat a comptar-ne fins a nou, totes en el terme de Vidreres, tot sigui dit. Ja sabem que per llei no s´hi pot fer res i que elles poden dir que tenen tot el dret a prendre el sol allà on vulguin però creiem que nosaltres també tenim els nostres drets, i tenim el dret de no haver de suportar com embruten les voreres de la carretera amb ampolles, plàstics, bosses, papers, llaunes i cadires. També tenim el dret de no haver de frenar bruscament, quan el babau del cotxe de davant redueix velocitat per encantar-se i mirar aquestes noies, cada cop més despullades. També el de no haver d´esquivar-les quan es posen a fer petons i gestos amb els peus a la carretera o gesticular entre elles d´una banda a l´altra, per cridar l´atenció als cotxes que passen.
Senyors, jo no sóc qui ha de pensar com solucionar aquest problema, ja que paguem prou perquè els polítics legislin i pensin com donar-hi solucions, no n´hi ha prou de mantenir la hipocresia i la demagògia que hi estan obligades, coaccionades o que els «tenen retinguts els passaports»; si és així, s´està permetent un delicte continuat, a la cara de tots, també a la cara dels policies, jutges i fiscals que passen per la carretera i que d´ofici no inicien una investigació, estirant el fil fins a desmantellar la suposada coacció.
Figueres, «la ciutat
dels talls»
Rafael FernÁndez. FIGUERES.
Diu l´eslògan: «Figueres, la ciutat dels detalls»... Jo en prenc detall i de tants detalls acabo amb un nou eslògan: «Figueres, la ciutat dels talls»... I si no, que vingui la gent de fora i s´ho miri. No fos que jo, i molts que hi vivim, curts de vista tots, no ho veiéssim. El més preocupant és que l´Ajuntament, el seu alcalde, l´equip de supergestors, no hagi fet absolutament res, ni demanar perdó públicament, ni fotre fora els caps pensants que han portat Figueres a ser una ciutat caòtica, amb circulació caòtica, carrers tallats, semàfors que no van, esquenes d´ase que semblen murs de contenció, reformes de la plaça de la Tramuntana que només han fet que empitjorar el que hi havia, a més de posar el Monument a la Tramuntana en un racó, perquè els turistes puguin fer fotos sense que res molesti la vista de la Torre Galatea... Quina vergonya... Clar, segur que aquests que han dissenyat aquesta Figueres dels talls no viuen a Figueres...
