Si l'any passat algú hagués predit que l'erupció d'un volcà a Islàndia provocaria un caos aeri a Europa sense precedents, segurament no ens l'hauríem cregut. Però la realitat sempre supera la ficció i així ha estat. Espai aeri tancat, aeroports col·lapsats, milers de viatgers atrapats, caps d'Estat que no poden assistir a funerals, pianistes que han de ser substituïts en concerts perquè no poden arribar a temps, equips de futbol de primera divisió que han de viatjar en autocar per jugar la Champions, pilots de F-1 atrapats a la Xina i el Gran Premi del Japó de motos que no es pot celebrar. I tot plegat per culpa del núvol de cendres d'un volcà islandès de nom impronunciable.

Ara bé, gràcies a aquest caos aeri hem sabut que només a Europa cada dia hi ha 22.000 vols. Em sembla una xifra realment increïble. És evident que per poder participar en una cursa de cotxes a la Xina o de motos al Japó cal agafar l'avió. I passa el mateix per poder assistir a un congrés de cardiologia als EUA o per poder interpretar Chopin a Austràlia un dissabte al vespre; però quina necessitat hi ha de fer enlairar cada dia de l'any 22.000 avions dins de l'espai aeri d'Europa? Cal contaminar tant l'aire que respirem? I això per no parlar de la contaminació acústica que provoquen els enlairaments i els aterratges de tantíssims aparells. És sostenible, això?

De tota manera, suposo que en aquest tema passa tres quarts del mateix que amb els cotxes, els camions i les autopistes. És a dir, cada pocs anys s'han d'afegir nous carrils a les ja existents per poder absorbir l'augment constant de trànsit. Perquè al capdavall es tracta de continuar fabricant cada dia més vehicles de tota mena que al seu torn faran pujar encara més els nivells de contaminació de l'aire que respirem. I tot plegat perquè unes quantes empreses guanyin molts de diners i sobretot perquè puguin donar feina a milers d'obrers en tot el món. És un peix que es mossega la cua: més cotxes i més camions circulant necessiten més espai a les autopistes. És com si penséssim que el territori dels països també es pogués ampliar. Bé, abans hi havia les guerres europees per poder-ho fer (anem a envair Polònia!), però ara ja no estan de moda.

Però, tornant als avions, també cal apuntar que les noves companyies de cost baix han facilitat enormement els desplaçaments aeris. I això de tal manera que a alguns els surt més car el taxi des d'un aeroport petit fins a la capital europea que volen visitar que no pas el preu del viatge en avió. Coses del progrés! Això em porta a pensar en la dèria que li ha agafat també a tothom (almenys abans de la crisi) per anar a esquiar. Ei, escolteu, que ho trobo molt bé per a la gent del Pirineu que s'hi guanya la vida amb tot això, però tanmateix em continua sorprenent. És una mica com aquella moda (també d'abans de la crisi) d'anar de viatge de nuvis a Tailàndia (bé, quan la gent encara es casava). Comparat amb fa només 50 anys, quant la gent anava a Barcelona, i després, als anys 60, a Mallorca, resulta xocant. Torno a dir: coses del progrés!

Ara bé, reprenent una mica el fil de la sostenibilitat, algú s'imagina que podrem mantenir aquest ritme de contaminació-producció-més contaminació durant gaires anys més? I més tenint el compte que les reserves de petroli i per tant de carburant tenen data de caducitat? Alguns apunten que no podran arribar fins al 2030. Per tant, tot aquest circ contaminant de cotxes, camions i avions el podrem fer durar gaires anys més? Home, si el que sortís per volcans com ara el d'Islàndia fos combustible, potser sí; però sortosament els volcans produeixen lava i núvols de cendra i no pas petroli.

Per tant, s'imposa un canvi de model, i no només turístic, sinó pel que fa al transport tant de viatgers com de mercaderies. Això si no volem convertir l'aire que respirem, l'atmosfera que ens manté vius, en una enorme cambra de gas. O sigui, una mena de "dutxes" d'Auschwitz a cel obert. Però, quin és el mitjà de transport, tant per a viatgers com per a mercaderies, que no contamina com els cotxes, els camions i els avions? En un poble de frontera ferroviària com ara el d'un servidor ho tenim molt clar: el tren. En efecte, el tren, perquè funciona amb electricitat, sense reactors ni tubs d'escapament. Trens de dies per viatgers i de nits per a mercaderies. Trens de curta distància; però, això sí, eficients i eficaços, puntuals i ben mantinguts. I trens per a llargues distàncies, còmodes, segurs, ràpids, europeus. I en ?definitiva trens d'alta velocitat que connectin totes les capitals i gairebé totes les ciutats europees. Això és un futur sostenible.

Tanmateix, hi ha tants interessos creats al voltant del petroli i de la fabricació de vehicles de tota mena i d'avions que el circ de la contaminació continuarà representant-se fins que arribi la seva darrera funció. O sigui, per manca de combustible. I entretant els Estats europeus encara trigaran anys i panys a acabar la connexió ferroviària europea d'alta velocitat, perquè de fet, i com apuntava abans, hi ha massa interessos creats per fer-ne via.