Zygmund Bauman, a La Modernidad Líquida, parla d'un procés creixent d'individualització a les societats capitalistes desenvolupades. Vivim desajustos d'escala ja que les problemàtiques socials han pujat de dimensió (nova immigració, medi ambient, etc.) i la política ha quedat estancada als àmbits territorials. També convivim amb desencaixos de ritme que es fan evidents quan la política impacienta una ciutadania acostumada a la immediatesa. Davant d'aquesta realitat que accentua l'individualisme cal, sens dubte, actuar. En aquest sentit, hem de considerar la promoció de la participació ciutadana com una oportunitat per fer front al context actual.

La participació és una bona oportunitat per enfortir la qualitat democràtica del nostre país des de la base, des del món local, on més es pateixen els problemes de ritme i d'escala. Si entenem, doncs, la democràcia participativa com un instrument més d'adaptació a la realitat que vivim, és interessant exposar un seguit de respostes a arguments que sovint s'esgrimeixen com a crítica a la promoció de la participació ciutadana en el món local: Hi ha qui diu que la participació ciutadana és lenta, que retarda els processos de presa de decisions dels governs i que acaba fent ineficaç la democràcia. En tot cas, cal dir que la participació retarda les decisions a curt termini, però el fet que es promoguin espais de debat, reflexió i consens amb agents diversos fa que, finalment, les decisions preses tinguin més solidesa, siguin més eficaces i s'adaptin en major mesura a la realitat.

Un altre argument que posa en dubte la democràcia participativa es basa en la idea que és innecessària ja que els ciutadans ja han votat per elegir els polítics que els governaran. En aquest cas la resposta és clara: els vots dels ciutadans donen carta blanca als polítics? No és millor que en determinades ocasions es consulti la ciutadania per prendre decisions més adaptades i encertades? A més participació, més democràcia.

Qualsevol professional que hagi coordinat un procés participatiu haurà sentit a parlar de l'individualisme dels ciutadans, que només pensen en els seus interessos. I és cert, alguns participants -no tots- tendeixen a participar amb poca visió de col·lectivitat. Però aquest comportament d'una minoria no pot frenar el desenvolupament dels governs en xarxa. Els canvis es produeixen a poc a poc, i cal tenir molt clara la necessitat de dissenyar experiències participatives pedagògiques que permetin avançar de forma gradual.

També s'acostuma a fer referència a la frustració d'expectatives ciutadanes un cop finalitzats certs processos de participació. Efectivament, si no existeix voluntat política a l'hora de tenir en compte les aportacions ciutadanes, si no s'apliquen metodologies adaptades que garanteixin igualtat de condicions a tots els participants o si no es visualitzen els resultats dels processos i la seva utilitat, frustrarem expectatives. La participació serà útil sempre que es faci bé, de forma clara i honesta.