Davant d'una diada literària, la de Sant Jordi, que ens té acostumats al triomf de calculades operacions comercials o bé de títols beneïts per la publicitat gratuïta que els regala la cadena pública (impresentable, repeteixo, impresentable la campanya de promoció de què ha gaudit la Rahola a TV3), la veritat és que enguany la cosa ha tingut aires de justícia poètica. Xavier Bosch, autor del llibre més venut, Se sabrà tot, també és treballador de "la teva" (quan diuen "teva" potser es refereix a la Rahola, s'hauria d'investigar) però no ha aprofitat aquesta condició per estimular les vendes de la novel·la. És periodista i ha treballat en altres mitjans, però tampoc no se l'ha hagut de patir a totes hores cobrant-se vells favors impagats, només a les entrevistes pròpies del gir promocional de tot escriptor reconegut amb un guardó important.
El seu llibre, a més, tot i comptar amb la inevitable morbositat derivada dels trets autobiogràfics, té l'encert de prioritzar els mecanismes de la ficció per sobre dels anhels revengistes: potser el seu principal defecte acaba radicant en la timidesa de l'autor a l'hora d'endinsar-se en el gènere pur i dur, sense coartades redemptores. En qualsevol cas, alegra veure que un autor que podria ser sospitós de "mediàtic" (amb totes les cometes: aquest senyor és, per damunt de tot, periodista) ven pels seus mèrits, i no per la seva sistematització facial en una pantalla.
I Bosch, en contrast amb la Rahola, no dedica les vint primeres pàgines de la seva obra a justificar-se per si el lector és ximplet i no s'adona de la veritat de la vida. Potser per això ella sí que ha tingut la barra de deixar-se entrevistar més de mitja hora al programa que la té per col·laboradora, per a desgràcia de tots aquells que, als matins, necessiten un cafè intravenós abans d'aguantar el soroll d'una perforadora.
