N´hi ha que
donen esperança
Xavier Serra Besalú. GIRONA.
Molta gent està desencisada de la política. Força gent està desencisada dels bancs. Jo estic desencisat de les possibilitats que m´arreglin la N-II entre Girona i Figueres (tot i els rètols que el Govern ens ha posat: només els rètols, entre Medinyà i Orriols). Per això, quan veig alguns dels meus alumnes de 4t d´ESO que s´il·lusionen i entusiasmen amb què pot fer la Unió Europea en la lluita contra la pobresa i l´exclusió social, i quan els veig muntar exposicions d´«arte povera», posar ritme de rap a l´himne de la Unió, redactar accions per a una millor Europa social, o editar fotografies i audiovisuals que duen a la implicació pocs dies abans del 9 de maig, penso que -tot i les raons de més amunt per estar desencisats- encara hi ha esperança.
El 9 de maig l´Europa de la Unió farà 60 anys. És el Dia d´Europa. A l´Institut (www.iesilladerodes.cat) ho celebrarem sense estar-nos de res aquests dies previs i, especialment, el divendres. Moltes coses potser no rutllen prou bé, però -en l´Any europeu de lluita contra l´exclusió- hi ha joves que ens donen esperança.
I tu recicles?
carles font planella. sarrià de ter.
Sóc en Carles, el vostre veí, i tinc assignada la important feina domèstica de llençar les escombraries de la meva llar. Normalment, un cop a la setmana generem cinc tipus de deixalles: paper, envasos, vidre, orgàniques i rebuig. La menor quantitat sempre és el rebuig, ja que quasi tot es recicla. Però, quan ho llenço al contenidor veig: envasos, cartrons... immenses bosses de deixalles sense reciclar. La veritat, que és incomprensible, perquè a un metre hi ha els altres contenidors.
Voldria recordar-vos que tots els ciutadans tenim el deure i l´obligació de reciclar. De fer-ho per preservar el medi i reduir els abocadors que ningú vol a prop de casa.
Penseu en el futur dels vostres fills. Heu preguntat als vostres fills si els agradaria que nosaltres fóssim culpables de la degradació del medi ? Que no voleu el millor per als vostres fills? Pares i mares, ja que a l´escola eduquen el vostre fill a reciclar, per què no deixeu que us ajudi? Segur que ho faran encantats.
Si us plau, penseu una mica amb els altres i en el nostre futur, que de moment pinten bastos.
Quina llàstima!
àngela ferrer i mató. girona.
Recentment i amb motiu de la celebració a Girona de la ja famosa exposició de flors que aplega tans i tants visitants d´arreu de Catalunya i àdhuc de la resta de la Península i de l´estranger, m´ha fet molta pena en llegir tots els llocs on hi haurà exibició floral, patis, indrets, parcs... i hi faltarà el Parc de les Pedreres. Per què? És molt simple. L´actual govern gironí ha ignorat tantes veus que hem reclamat l´arranjamnet d´aquest indret, que fóra particularment atractiu si s´hi haguessin fet les obres que li fan tanta falta. És un lloc situat en la part alta de la ciutat i que hauria permès unes vistes fabuloses, però per l´entossudidement de la senyora Pagans i companyia resta com un indret tercermundista indigne de ser visitat per ciutadans i forans. Recordem que ben a prop tenim un magnífic hotel de cinc estrelles i que és una veritable vergonya que segueixi abandonat com si fos poc menys que un abocador incontrolat. Tant de bo i ja que cada any es recuperen nous espais per l´exposició en una nova edició puguem comptar com a novetat digna de ser visitada i lloada el Parc de les Pedreres. Desitjaria que la meva petició no caigués en un sac foradat sinó que el suggeriment fos recollit per incorporar a la cada vegada ampliada exposició, aquest indret tan emblemàtic.
«Altes metes,
coses grans»
jesús domingo martínez. girona.
En l´últim Congrés d´Educació Catòlica que s´ha celebrat a València, entre altres conclusions, en una flama l´atenció als col·legis i educadors catòlics a apostar per: «Presentar als nens «altes metes, coses grans»; lliurar-los de la «tovor i l´ebrietat»; «generar pensaments nobles respecte de la vida sexual»; «donar una resposta valenta davant la crisi de sentit actual»; «educar les emocions del nen»; o aportar «un sistema de creences ferm i inequívoc». A alguns les recomanacions els poden semblar estar a les antípodes de les que fan i els cursos que promouen les Conselleries d´Educació d´algunes Comunitats Autònomes com Andalusia i Extremadura, però, com a educador amb alguns anys d´experiència, puc pronosticar que si es practiquen les conclusions del Congrés de València s´obtindran millors resultats que amb les de les conselleries i si no, deixem passar el temps.
