El temporal de dilluns i dimarts invita a reflexionar de nou sobre la fragilitat d'unes societats desenvolupades que viuen instal·lades en la dependència de les grans infraestructures. N'hi ha hagut prou amb una forta tramuntana que ha superat els 100 quilòmetres/hora en algunes zones i una persistent pluja per tallar el subministrament elèctric i paralitzar durant unes hores el servei ferroviari. Aquesta vegada, a diferència de la nevada del passat 8 de març, no ha estat cap fenomen excepcional, llevat que hagi esdevingut en el mes de maig. La caiguda d'un cable de mitjana tensió va ser la causa de l'avaria elèctrica, mentre que la forta intensitat del vent, amb la consegüent caiguda de branques i pedres a la via, va provocar la interrupció dels serveis regulars de Renfe. El tall de llum va afectar amb diferent intensitat segons la zona. La pitjor part va correspondre als veïns de Santa Cristina d'Aro. És van quedar durant unes 16 hores sense subministrament elèctric. Alguns municipis van haver de tornar a connectar-se als generadors. Aquesta nova i gens menyspreable avaria ha tornat a posar de manifest la ja coneguda fragilitat de la xarxa elèctrica gironina, i no només imputable a les companyies encarregades de la seva distribució. Ara els temors tornen a fixar-se en l'horitzó estiuenc. Aguantarà la precària xarxa elèctrica gironina un hipotètic estiu amb altes temperatures? Aquest interrogant planeja els últims anys. Precisament, dimarts de la setmana que ve, el conseller d'Economia, Antoni Castells, ha de donar comptes al Parlament sobre les investigacions i responsabilitats de l'apagada del passat mes de mar. Amb el seu dictamen, coneixerem millor per què es va registrar el tall de llum a més de mitja província i també la situació real de la xarxa elèctrica gironina. Tot i això, els problemes estructurals per atendre la demanda continuaran.
