Resposta

a Josep Alum

marc fuertes garcia. portaveu del

moviment indepedent de lloret

(millor) que edita lloret opina.

Benvolgut Sr. Josep Alum, agrair-li el detall de mencionar-nos en el seu escrit però ens agradaria fer-li unes petites reflexions.

Acceptem les seves critiques i la seva condicionada reflexió per l'amistat cap el nostre alcalde i en especial cap a una regidora, però no estem d'acord amb una part dels seus comentaris.

Miri, estem d'acord amb vostè pel que fa a la privacitat de les persones, és per això que ordenar als agents de policia local (els quals van tenir un comportament fabulós i exemplar) aturar un conductor que circulava correctament i manar-li fer un control d'alcoholèmia, creiem que a més d'un clar abús de poder, sí, és ficar-se en la vida privada d'un ciutadà.

Sembla que cal recordar que el nostre alcalde és un personatge públic, i que, el fet succeït al qual vostè es refereix publicat en el nostre butlletí lloretopina.com, va succeir a la via pública i a la vista de tothom. Vol dir que no hauríem de parlar de "falta de discreció" i no de privacitat? Si l'alcalde no hagués "muntat el circ de l'alcoholèmia" no ens haguéssim vist obligats a esmentar el que va succeir prèviament al passeig i que li ben asseguro que no ens interessa ben bé gens.

Per finalitzar acceptem que es fixi i critiqui les nostres faltes d'ortografia ja que la resta del contingut del nostre butlletí, entenem perfectament i respectem, que prefereixi tancar els ulls i no li interessi entrar-hi.

I ens afegim a l'advertència del seu escrit "Écompte amb les intoxicacions d'algunes informacions i publicacionsÉ", però potser caldria afegir-hi: "compte amb la manipulació dels mitjans de comunicació locals i municipals manats i dirigits dictatorialment per qui fa alcaldeÉ" que atenta contra la pluralitat i la democràcia política.

Esperant

Fecsa-Endesa

oscar gutiÉrrez gil. girona.

El dia vuit de març passat, com tants altres ciutadans, vaig patir la forta nevada que va caure a la ciutat de Girona, així com les seves conseqüències. Una d'elles va ser l'absència de corrent elèctric durant els dies vuit i nou de març. Això va comportar el deteriorament d'aliments que tenia al refrigerador i congelador. Vaig informar el dia 11 a l'asseguradora, i em vam comunicar que necessitaven el certificat de baixada-pujada de tensió elèctrica.

El dia 12 de març vaig anar a una de les oficines que Fecsa-Endesa té a Girona, per demanar el certificat. Des de llavors estic esperant, i no he rebut cap mena d'informació per part de la companyia. Això sí, fa uns dies vaig rebre puntualment la factura mensual, i poc després, el càrec en el compte bancari.

Amb aquesta carta només vull deixar patent la impotència i ?neguit davant d'aquesta mena d'actuacions per part d'algunes empreses que, actuant en règim quasi de monopoli, amb les seves pràctiques habituals redueixen, o gairebé eliminen l'atenció al consumidor, a qui només li queda aguantar-se i esperar, esperar, esperarÉ".

Realitat

o miratge?

lluís torner i callicó. girona.

Aquest segon dissabte del mes de maig, amb una primavera molt tímida, que no acaba d'esclatar, talment com si li fes vergonya d'esclatar, la nostra estimada ciutat -talment com ja ve essent tradicional d'uns anys cap aquí- ha procedit a la inauguració de la seva setmana floral, aquesta esplendorosa mostra de flors que, ben conjuntades amb la noblesa de les pedres del nostre Barri Vell, conforma una amalgama plena de bellesa i de color que, al decurs de set dies, ha estat objecte de les il·lusionades mirades d'una munió de gent, de la mateixa ciutat i comarques, barrejada amb la procedent de molts altres indrets. Un any més, els gironins i gironines, mercès a les nostres institucions i a la generosa voluntat de molts particulars, i d'algunes empreses, sentirem el sa orgull de poder oferir aquesta lluïda mostra, que porta arreu el nom de la nostra acollidora ciutat.

Fins i tot, enguany, donades les conseqüències de la crisi, que segueix flotant a l'ambient, i que ens continua afectant fortament, el Girona Temps de Flors, pot haver exercit com una mena de revulsiu, per alleujar un xic el nostre estat d'ànim, tot actuant talment, a mena de símil, com d'un oasi enmig d'un desert. Més encara quan coincideix amb una notícia, que aquest dia publiquen els diaris: "Per primera vegada, després, de dos anys, el nostre país comença a sortir de la recessió, amb un tímid creixement de la nostra economia d'un 0,10%" Si voleu és un percentatge molt petit, però que no deixa de ser un bon senyal. En aquest punt, tornant al símil que fèiem, d'un oasi, esperem i desitgem que la notícia sigui l'inici d'una realitat, és a dir, que no es tracti tan solament d'un miratge, sinó que puguem començar a veure un horitzó més clar. És el nostre parer.

Ja n'hi ha prou!

agustí gonzález llull. girona.

Aquesta setmana estava esmorzant durant el meu descans de la jornada laboral, que per sort, puc gaudir. Mentre fullejava les diferents informacions en els mitjans de comunicació, m'anava entristint de mica en mica: les rebaixes socials del Govern, la congelació de les pensions, la crisi grega, l'atur encara molt alt, gairebé la meitat dels treballadors no arriben als 1.000 euros bruts, els polítics dedicant-se a portar-se la contrària en comptes d'actuar i fer la seva feina, corrupció a totes les escales socials i polítiques i un llarg reguitzell de notícies que no cal mencionar perquè se'm fa difícil pensar que això estigui succeint. Mentre seguia perdent l'humor, l'estrena d'un nou reality/pseudo-documental va fer vessar el got: Mujeres Ricas. Programa que emetrà La Sexta i que se'ns explicarà la vida d'unes senyores que de tants diners que tenen no saben què fer-ne. I jo em pregunto: és lògic i responsable que durant una època com la que estem vivint, amb un atur que supera el 20% de la població activa, en la qual el Govern està prenent mesures dràstiques per apretar-se el cinturó i on hi ha persones que ho han perdut tot i que no arriben a final de mes, s'emeti un programa on unes persones frivolitzin de la quantitat de diners que tenen i que es poden gastar sense ni tan sols immutar-se? Jo crec que no i per això, alço la veu esperant que algú m'escolti i dic: Ja n'hi ha prou!

ZP, el mal

estudiant

Joaquim Bosch Barrera. SALT.

ZP fa com els mals estudiants. Està distret a classe i per això és l'últim que s'assabenta que hi haurà un examen final sorpresa (crisi). Mentre els estudiants aplicats comencen a treballar i estudiar ell segueix amb les seves cabòries, com si això no anés amb ell. Quan veu que els parcials no els ha superat (perquè no ha fet els deures) comença a inquietar-se.

I de cop, la setmana (o el dia abans) de l'examen final decideix no parar d'estudiar per veure si pot recuperar el temps perdut. Per desgràcia, tots sabem com sol acabar aquesta història: haver d'estudiar tot l'estiu mentre els altres disfruten de les vacances.

Així doncs, aquest estiu ens toca pagar més impostos, gaudir de ?menys prestacions socials i alguns "privilegiats" fins i tot cobraran ?menys gràcies al ZP.