Decàleg del bon ciutadà en un país d´hipòcrites

Laia Xifra Cufí. girona.

1. Sota cap concepte intentis ser un bon professional en el teu camp de treball: acabaràs destituït com Garzón. 2. Sigues un clon social. Les idees creatives i revolucionàries acabaran retallades com el nou estatut català. Accepta-ho: som un país de carques, víctimes d´una transició més simbòlica que real. 3. Si robes, fes-ho d´una manera fina i elegant. Sigues un Robin Hood a la inversa, tant li fa! Però recorda, tot a l´estil milletià: cobreix-te les esquenes, finança partits polítics, busca´t aliats? 4. I què si Espanya està a la cua en educació? Seguim ensenyant com fa 50 anys enrere, que canviar fa molta por. Pels pocs il·luminats que quedin que vulguin fer de l´experiència educativa una cosa vital, al circ fan falta pallassos! 5. Estudia, sigues un geni de la teoria, però ni te s´acudeixi portar res a la pràctica. No fos cas que milloréssim com a país! 6. Conforma´t amb una vida mediocre. Diverteix-te fins a morir. Estem en la societat de l´espectacle, adormits en un món feliç. Que el futbol i la moda siguin les teves màximes prioritats! 7. Sobretot no ho oblidis: «La vida es sueño y los sueños sueños son».

Ens fa pam i pipa?

ÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona.

Quan era petita teníem per costum fer pam i pipa tot posant la mà estesa davant la boca per demostrar a un company/a que havíem aconseguit algun èxit i ell/a no. Eren coses d´infants per provocar enveja al perdedor/a. Un joc com un altre. Ara bé, el ministre de Treball, ­senyor Corbacho, jo crec que ens fa pam i pipa a tots els treballadors i jubilats als que abaixa el sou o el congela, que és el mateix que abaixar-lo perquè tot puja (impostos inclosos) i per tant abaixa el poder adquisitiu. Ho dic arran d´unes declaracions de l´esmentat ministre en les quals diu: «Cobraré 700 ? menys al mes per la retallada». Fent el càlcul que als ministres els descomptaran un 15% resulta que cobra a la ratlla de 5.000 ? al mes (sense comptar dietes, complements?). Quin treballador no s´apuntaria a cobrar el que ell encara tindrà de sou cada mes? Com go­sa dir el que ha dit? Ens pren per ignorants que no sabem fer ni una trista regla de tres per calcular quin nivell de vida tenen aquests polítics que com diu el títol ens estan fent pam i pipa? Ells a viure com uns reis i el poble oprimit i ofegat. Quins elements!

L´aigua de

Santa Coloma

JOSEP RUIZ GARCIA.

SANTA COLOMA DE FARNERS.

Aquest matí, devien ser dos quarts de vuit, hem anat a caminar com fem cada dia amb la meva dona, per allò de la salut. Normalment anem fins la gorga d´en Vilà a la riera de Santa Coloma en un trajecte d´una horeta anar i tornar. Cada dia en arribar a la gorga (un paratge d´una bellesa feréstega que recomano als visitants perquè impressiona), ens asseiem a reposar uns instants abans d´iniciar el retorn a la ciutat. Avui, tal com us deia, pel saltant que hi ha a la riera queia un doll d´aigua que enamorava per la seva abundància. Tot de cop ens ha abordat un vianant més matiner que nosaltres i ens ha comentat orgullós: «quin doll d´aigua que porta la riera avui?» i a mi m´ha vingut al cap de sobte el disbarat que vol fer l´alcalde , Antoni Solà, i els que li donen suport a l´Ajuntament (ERC i PSC), d´anar a buscar l´aigua de consum de la ciutat a la dessaladora de Blanes. L´hi he comentat al company de caminada i m´ha dit: a veure si s´han tornat bojos aquests de l´Ajuntament. Amb l´abundor d´aigua que tenim a la riera i tan fàcil que seria fer la tan cobejada presa de les Fosses, com és possible que es plantegin anar a buscar-la a la dessaladora de Blanes? Quina bestiesa tan gran. Em temo que al poble de Santa Coloma el seu Govern li encolomarà un cop més un mort pel sistema dels fets consumats a les fosques i sense fressa, que es com treballen els delinqüents. Pel que veig, la ciutadania està totalment desinformada i quan vulguin adonar-se´n ja la tindran aquí. Des d´aquí faig una crida perquè l´Ajuntament de Santa Coloma i sobretot el Sr. Antoni Solà i Bohigas, alcalde , perquè facin un esforç d´informació i no prenguin decisions al marge del poble. Tant de bo així sigui. Encara que ho dubto?

A la Cellera,

no paren!

Narcís Cadena i Masó. girona.

En el Centre Cultural Parroquial han fet una exposició de monuments d´arreu del món. Mn. Lluís Solà, d´Olot, ha reproduït, a petita escala i amb suro: des de la Torre de Pisa fins al Monestir de Santa Maria de Ripoll, passant per Sant Pere de Galligants, San Pedro de Tejada (Burgos)? També hi havia maquetes artesanals d´ermites i esglésies de la comarca; monuments de diferents indrets de l´Arxiprestat Ter-Brugent. (Els qui passen per aquest petit territori, al llarg de l´actual carril bici, poden contemplar la riquesa patrimonial dels 41 monuments religiosos existents, entre temples parroquials, capelles, ermites, santuaris, i/o oratoris.). La història d´aquest país ha fet possible l´existència d´edificis religiosos mil·lenaris. Per això, l´Aleix Boix, amb plastilina, reproduïa l´ermita de Santa Bàrbara; Climent Espona, amb fusta, l´església parroquial d´Anglès; Joan Novich, amb suro, cartró, llauna i tot tipus de material, l´ermita dels Sants Just i Pastor, l´església de Santa Maria de Sales, l´oratori de Sant Pelegrí o el de Sant Benet de Palerm, l´ermita de Sant Gregori del Turonal; Manel Ripoll, amb una estructura emmorterada, reproduïa l´església de Sant Amanç (d´Anglès), l´Ermita de Santa Bàrbara; Pere Sànchez, amb fusta: l´església de la Cellera, l´Ajuntament d´Anglès, etc. Albert Vila, amb pi i cartró ondulat, també l´Església de la Cellera?

Paral·lelament, en el temple parroquial de la Cellera, s´exposaven calzes i peces litúrgiques -obres de Mn. Emili Bohigas-. Es pot dir que aquest artista autodidacte, fou el primer a treballar l´art sacre utilitzant fustes nobles. Una peça única, representava el resum de la seva vida. Un marc de paraules creadores -com totes les que romanen en el Nou Testament-, ho embolcallava tot. Eren les de 1Co 10,31:«Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu qualsevol altra cosa. Feu-ho tot a glòria de Déu».

Efecte propines

Marius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Durant els onze anys de conductor a l´empresa Sarfa fent les diferents línies regulars que té assignades a la província de Girona, cobrant l´import del bitllet que es distribuïa a les diferents parades del trajecte, mai vaig acceptar res de ningú, per no estar compromès a satisfer al passatger el seu desig que li fes la parada allà on li restés més a prop del seu destí; fins i tot un passatger em va dir si els seus diners no eren bons, perquè no entenia el perquè mai no vaig acceptar «el canvi» referent a l´import del bitllet, i va quedar sorprès quan li vaig dir que li estava molt agraït, però que l´empresa ja em pagava el suficient per fer la meva feina; si alguna vegada vaig fer una parada allà on no corresponia, va ser per qüestió de consciència i per iniciativa pròpia i com és lògic sense intenció de voler ser remunerat, per atenció a alguna persona gran quan plovia i amb dificultats de mobilitat. A persones amigues de la meva ciutat, en una ocasió els vaig dir que em podien demanar tot el que volguessin que jo no tenia un no per a ningú, menys allò que no podia fer, que era deixar-los davant la porta de casa seva, perquè no hi havia la parada.

Al Sr. Camps, és de suposar que la seva «innocència i la bona fe» no li ha permès saber que el que regala una gla és perquè vol fer cagar un roure, i això és el que a ell li ha passat, que ha acceptat aglans i ha de cagar roures, amb moltes branques esteses com un paraigües obert, que és de suposar que deu ser molt dolorós, i de mal «cagar».

Donar les gràcies és el més correcte i intel·ligent entre persones de bé, i mai portarà cap problema a ningú; però donar regals en lloc de gràcies, crec que no té cabuda entre les persones de bé, i en política molt menys. Amb aquest comentari no voldria que ningú pensi que estic en contra dels regals, perquè a tothom li agrada que de tant en tant algú es recordi que hom existeix, però crec que és prou entenedor que hi ha casos que no són normals i que han de ser de rebuig, fins i tot esbrinats i, si escau, penats.