Amb l'eufemístic "correcció d'errors" publicat ahir en el BOE, el Govern ha fet marxa enrere al decret-llei i endarrereix fins al gener de 2011 la prohibició als ajuntaments d'endeutar-se a llarg termini. L'escàndol havia estat majúscul. Alguns ajuntaments, com el de Girona, havien reaccionat amb celeritat i van convocar plens el mateix dilluns per avalar crèdits per al 2010 i esquivar la mesura governamental. No obstant això, el redactat definitiu del decret-llei també mereix algunes consideracions. No hi ha dubte que la mesura encaixa amb les polítiques de restricció pressupostària imposades per la Unió Europea i respon a les advertències que els diferents organismes internacionals han formulat en les últimes setmanes. D'altra banda, hem insistit en els darrers mesos que les corporacions locals també s'han d'estrènyer el cinturó i reduir una despesa corrent que havia crescut injustificadament durant l'última dècada a l'empar d'uns ingressos urbanístics que ara han desaparegut. Dit això, no es pot estrangular l'activitat d'unes administracions locals que no han vist mai resolt el seu problema de finançament. Una cosa és racionalitzar la despesa i l'altra tallar en sec qualsevol activitat municipal que, entre altres coses, genera feina en les empreses locals. En definitiva, és un contrasentit haver aplicat el Pla Zapatero, que va obligar a rescatar obres intrascendents dels calaixos i, de cop i volta, prohibir qualsevol endeutament. De la mateixa manera que no es pot tractar a tots als ajuntaments igual. És a dir, no és el mateix l'Ajuntament de Madrid que, amb 6.762 milions d'euros, acumula quasi una cinquena part del deute de tots els municipis de l'Estat que aquells que tenen un nivell d'endeutament raonable i assumible. La mesura era, i continua essent, tan desproporcionada, que penalitza els que han gestionat bé els seus ?comptes.
