Accident de trànsit

Joaquim Casanovas i Pilar Pérez.

bescanó.

El passat 9 de maig vam patir un accident de trànsit davant la gasolinera de Serinyà. Amb aquesta carta volem donar les gràcies a totes les persones que ens van ajudar i dir-los que els estem molt agraïts, especialment als nois que van venir immediatament a obrir-nos les portes i retirar la clau de contacte i també al metge -cardiòleg del Trueta- que es va aturar per donar-nos els primers auxilis a peu de carretera.

L´Agència de Residus de Catalunya

es planteja enviar

un inspector

després d´11 mesos

Gemma Aguyé. PALAMÓS.

Atès que la finalitat de l´Agència de Residus de Catalunya és la de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya i protegir el medi ambient, i que amb aquest objectiu s´estableixen normes com la de prohibir abocar fangs de depuradora urbana com a adob a llocs propers a habitatges, nuclis urbans i conques fluvials per les molèsties que suposa la seva aplicació (males olors), el risc sanitari per a les persones i el risc de contaminació del sòl i dels aqüifers, i disposant d´un marc legislatiu per controlar i sancionar, com és el Decret legislatiu 1/2009 del 21 de juliol, pel qual s´aprova el text refós de la llei reguladora dels residus, no puc entendre la passivitat i falta d´eficàcia de l´ACR davant del cas de Forallac i Palau-sator, on al juny de 2009 es van abocar 19,4 tones/hectàrea de fangs de la depuradora de Girona (segons notícia publicada pel Diari de Girona de 22 de maig de 2010) i després d´11 mesos l´ARC es plantejant enviar un inspector a la zona.

Ara em pregunto, l´empresa que ha fet l´abocament incomplint la normativa, segueix immune o serà sancionada? I que passarà aquest any quan s´hagin de tornar adobar els camps? Seguirem tenint residus de depuradora urbana a prop de casa i dels nostres rius i rieres, com si res hagués passat? Espero que la finalitat de l´ARC, de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya i protegir el medi ambient, sigui una realitat en lloc d´un discurs polític més.

Pudor de socarrim

Marian Freixas Capella.

Sóc la primera a qui agrada fer una cigarreta de tant en tant. Després d´un bon soparet em pot venir de gust fer una caladeta. Però el que està passant a les terrassetes dels bars passa de mida. Tots fumen com desesperats. Tant se val si arriben més tard, es posen al teu costat i un darrere l´altre. Tant se val si portem cotxet de bebè o no, si el vent ve del nord o del sud, tant se val si et tiren a tu tota la fumèrria i a la seva parella no n´hi toca ni una mica, ells a disfrutar del seu plaer. No problem. La roba fa pudor, els pulmons absorbeixen el vici d´un altre...

Vaig quedar parada l´altre dia en un hotel, vam entrar a buscar uns entrepans per emportar i al bar es podia fumar. I uns alemanys es disculpaven perquè fumaven i es van posar a un altre racó, etc.

Haurien de fer també zona de fumadors i de no fumadors a les terrassetes d´estiu.

Crisi? Oportunitat

Toni Guardia Garrido. Tossa de Mar.

En un món on el capital es pot moure lliurement (encara que les persones no) estem assistint a la «xinització» d´occident: a això li diuen ser competitius... D´altra banda, el model de desenvolupament (consumista) en el qual estem immersos fa del tot inviable el futur del planeta, almenys amb els humans. En l´àmbit europeu potser hauríem de treure-li el poder polític a l´FMI i tancar les fronteres a tot producte -agrícola o industrial- produït en condicions d´explotació. Els preus potser pujarien però hi hauria treball, consumiríem menys coses innecessàries i ajudaríem a fer viable el planeta i que els països pobres poguessin avançar cap a un model més just i raonable. I Espanya? Doncs invertir més en recer­ca i tecnologia aplicada al desenvolupament sostenible: és el futur. Només una cosa més: molt Internet, molta xarxa social, però, on és la capacitat d´organització i resposta de la població? Tan desactivats ens tenen que només ens volen per escenificar el teatre de la democràcia cada quatre anys? Polítics i els seus «col·laterals» sí que en sobren, sí, però d´aquests, quants van a l´atur?

Resposta a la carta del dilluns 24 de maig del Sr. Roura

rafael fernández. figueres.

Sr. Roura, sobre la seva carta del dia 24 de maig «Crisis i polítics pocavengonyes», voldria dir-li que estic totalment d´acord amb el que comenta sobre els que ens «manen», però no estic d´acord amb el que diu que la gent no diu ni piu.

Som molts els que, en aquest mitjà o en d´altres, ens manifestem en contra dels que ens «manen» (no gosi ni dir que són polítics, perquè no ho són). A tot arreu hi ha fòrums, blocs, opinions de lectors que van en la mateixa direcció del que molts hem dit moltes vegades. El que passa és que estem avorrits.

Estem avorrits que no ens facin cas, que es passin les lleis per on els sembli, que facin «pedaços» on no se´n poden fer, que canviïn les normes pels seus interessos? I que jo recordi, sempre hem protestat? i sempre per una orella els entra i per l´altra els fa tururut?

Això sí, en els seus mítings, debats, en converses amb la premsa, tots són conscients que el ciutadà està emprenyat i desganat i d´això en fan un discurs demagògic? El problema és que no ens escoltaran i que faran la seva? Com ja ha passat abans, si volem de veritat que ens escoltin, pot ser que sigui hora que sortim tots al carrer i cridem prou, que paralitzem el país, tot i que fins fent això es trobarien mitjans per a fotre´ns a la garjola.

Res canvia, vostè i jo som ja un 7% més pobres i l´1 de juny ho serem una mica més? Ells una mica més hipòcrites i mentiders. Potser que sortim al carrer o, simplement, no anem a votar, total, votem o no votem, sempre s´ho fan venir bé? Doncs què, hem de patir angoixa per aquests que diuen que ens representen?

A les vuit del matí

marc balastegui espinosa. girona.

Aquest escrit vol ser una petita denuncia d´una persona que vol aixecar-se a les nou. Aquests últims mesos he patit la molèstia d´intercanviar el meu despertador per un trepant, els meus veïns estan fent obres. Comencen a les vuit en punt del matí, i es prolonguen fins a les vuit de la nit, amb un descans per dinar. Puc anar a denunciar que em roben una hora de son al dia? És just que m´obliguin a aixecar-me a una hora en concret? Aquestes són algunes de les qüestions que em plantejo quan decideixen (a cop de martell) que he de llevar-me a les vuit. Potser pot semblar una ofensa denunciar una cosa així en la situació en què ens trobem però només demano encaixar en un país que sembla que s´ha adormit.