Cartes

Jordi Bellvehí Muñoz. Girona.

Molt Honorable Sr. José Montilla, em permeto adreçar-li aquesta carta oberta amb referència a la seva gran indignació per la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut.

Permeti'm dir-li que a mi, com a molts catalans, la indignació ja fa temps que se'ns ha esgotat i ara, amb la sentència, el sobresalt ha estat mínim, perquè ningú s'esperava res diferent.

La indignació a molts se'ns va començar a esgotar veient-lo a vostè, el dia després que el Parlament de Catalunya aprovés l'Estatut per un 89% dels diputats, manifestant públicament i amb convicció que aquest Estatut s'havia de retallar perquè tothom havia estat massa agosarat en la seva tramitació i votació i anava molt més enllà del que es podia considerar raonable.

Si no ha estat capaç de defensar el que és nostre, si vostè mateix ha promocionat i acceptat els retalls i rebaixes, si no s'ha sentit digne de lluitar amb fermesa pel que va aprovar el 89% del Parlament de Catalunya, no demani al Tribunal Constitucional que sigui més responsable i digne del que ha estat el president de la Generalitat.

Menys indignació inútil i més capacitat, responsabilitat i sentit de país, Sr. Montilla.

La grua municipal

Sílvia Busquets Cortada. Usuària

del Centre CDIAP. GIRONA.

La grua municipal ha anat al Cen?tre CDIAP de Girona. En a?quest centre atenen nens amb retards de desenvolupament, i dels quals molts tenen mobilitat reduïda, i com a conseqüència necessiten que el cotxe els deixi davant de la porta un instant per poder deixar el menor dins la classe, on fa recuperació i després treure el cotxe per anar a aparcar-lo en un lloc correcte.

Doncs bé, avui, dimecres 30 de juny, la grua s'ha presentat al mencionat lloc amenaçant a tothom que tenia el cotxe allà un moment per deixar l'infant que si no el treien immediatament els posarien una multa o se'ls emportarien el cotxe. Fins i tot han amenaçat sense escrúpols una senyora, dient-li que si entrava a avisar la mare que feia un moment havia entrat a portar el seu fill a la classe seria a ella a la primera que li posarien la sanció.

M'agradaria que aquesta queixa servís perquè en llocs com aquest amb persones amb mobilitat reduïda es fos una mica més permissiu i també perquè el personal contractat per l'Ajuntament tingués un mínim d'educació i sensibilitat vers aquest col·lectiu de persones. També voldria remarcar que el lloc és un carrer sense sortida que no impedeix per res la circulació correcte dels vehicles, potser simplement molesta algun veí sense cor!

Sra. Badosa, creu que l'alcalde Pinsach es mereix un carrer?

Joan carbó i Martí. girona.

He quedat realment sorprès amb les declaracions de l'alcaldessa de Santa Pau, Esther Badosa (AxG), per justificar la memòria històrica de l'alcalde Joan Pinsach, afusellat "pel sol fet d'haver estat alcalde en el decurs de la Guerra Civil". No, sra. alcaldessa. El sr. Pinsach era el màxim responsable del Comitè Local de Santa Pau, que, entre altres, van assassinar al rector del poble Mossèn Josep M. Noguer i Tarafa. La nit del 7 d'agost fou detingut pel Comitè de Santa Pau i dut a Banyoles. Dos dies després era conduït pels mateixos membres del Comitè al terme d'Esponellà, a la cruïlla de la carretera de Crespià, al paratge anomenat Pla de Castell. Prop d'una creu de terme demanà per baixar del cotxe. Fou assassinat amb dos trets al cap i un al cor. Un jove trobà el cadàver i el fotografià. Mossèn Noguer ha estat un dels capellans que deixà un record immillorable a la parròquia per les seves virtuts humanes i sacerdotals. Es diu que va morir beneint els seus botxins.

Sra. Badosa, vostè creu que realment l'alcalde Pinsach es mereix que un carrer de Santa Pau porti el seu nom?

Resignació

Laura Rosell Solé. LLORET DE MAR.

Aquesta carta ve donada per la meva indignació i la meva impotència davant del següent fet: fa 7 anys em vaig comprar un pis (de segona residència) a la població de Lloret de Mar. Si vaig elegir aquesta població va ser pel seu encant i hospitalitat de la gent.

El fet és que, com tothom sap, als po?bles de costa s'incrementa nota?blement la població als mesos d'es?tiu, i això repercuteix en les places de pàrquing. Abans, a part de les zones blaves, Lloret de Mar gaudia d'una zona amb estaciona?ment gratuït darrere del camp d'esports, i no entenc el perquè però s'ha suprimit pels cotxes i només hi poden accedir els autobusos.

Ja sabem que aquesta població viu del turisme que arriba majori?tà?ria?ment amb autobús, però crec que els que paguem els impostos també som algú, i se'ns ha de donar suport i oferir tantes o més comoditats que a les persones que hi van de vacances. La persona que intenta passar el cap de semana a Lloret de Mar ha de seguir amb el protocol de donar voltes i voltes sense aconseguir aparcar, i si té una mica de sort pot trobar algun forat en algun carrer aïllat. Però això comporta que, carregat de maletes, hagis de cami?nar i caminar fins que arribes per fi a casa teva, llavors ja se't passen les ganes de fer res. La meva pregunta és: com pot ser que una població costanera com Lloret de Mar no prioritzi una accessibilitat més ràpida per les persones que venim amb vehicle?

Només vull acabar dient que és un fet que ens afecta a tots els ciutadants de Lloret.

Agraïment

Diao El Hadji Seikhou. salt.

M'agradaria aprofitar aquesta oportunitat per expressar tots els meus sentiments de gratitud i d'agraïment a Neus Bassa Camp, voluntària lingüística al Consorci de Normalització Lingüística de Girona. Vull sobretot subratllar aquí que el vostre suport, la vostra dedicació i la vostra disponibilitat inestimable durant totes aquestes trobades han estat un factor clau i determinant, ja que això m'ha permès vèncer tots els obstacles en aquest camí, on hem de buscar el domini d'una llengua i saber-ne fer ús amb normalitat.

Convé valorar aquí molt positivament la vostra iniciativa durant aquestes hores de conversa, i els temes que vam tractar són prou interessants. Potser tindré encara més ganes de llegir en Quim Monzó! I en un capgirament m'he tornat molt lletraferit. Amb tot plegat he pogut adquirir comoditat i més fluidesa a l'hora d'expressar-me en català. Bàsicament el programa de voluntariat lingüístic és assimilable a un concep?te de millora continua perquè des del meu punt de vista la perspectiva que permet compartir, un impuls a dominar una llengua, a eliminar els defectes de comunicació entre les comunitats d'una societat, es pot considerar part integrant de l'estratègia global de l'inserció social. Cal també recordar que és un programa que crea espais d'intercanvis culturals molt fructuosos.

Us reitero aquí tot l'agraïment pel bon tracte amb què em vau rebre i amb l'expressió de la consideració i estima. I m'acomiado de vós amb una atenta salutació!

La carta titulada "Fins quan?", publicada ahir a la pàgina 27, havia d'anar signada per Concepció Fuertes en nom del claustre de l'Escola El Pla de Salt.