Si ens fixem com mengen nens i joves, però també molts adults -incloent polítics i gent coneguda-, veurem que s'escau que, sovint, ignoren els principis més elementals de les maneres de taula -ús del ganivet i altres coberts, posició a la taula, tabac i telèfons mòbils- ara temes d'actualitat, etc. Però la comensalitat i les seves normes són un reflex preciós de la societat.Com explica Norbet Elias (The civilizing process), les normes de taula són tant el medi com el mitjà a través del qual la població s'acostuma a la convivència, és a dir, que és un important factor de civilització, d'adequació al medi social. Les bones maneres, la urbanitat, en definitiva, "l'usar bé de beure i menjar", com ja va escriure el gran escriptor gironí del segle XIV Francesc Eiximenis i el conjunt de regles que porta aparellades, constitueixen una explicació visual i ritual dels rols socials, de la convivència, de la comensalitat, de la convivialitat (com es diu a França) o, simplement, un reflex de les normes socials. El concepte de comensalitat és com si ens fes humans -igual que ens ho fa la consciència del paisatge-, com diu J. Cruz Cruz: "Comer en compañía es el fenómeno por el que el hombre trasciende de hecho o realmente su animalidad: su necesidad biológica de comer no se satisface de manera puramente biológica". I, encara afegeix: "La comida en la mesa festeja de suyo nuestro ser de hombres en común" (Alimentación y cultura).

No és estrany que Faustino Cordón afirmi que "comer hizo al hombre", en una suggestiva teoria del procés d'hominització, i que estudis més recents, com els d'Eudald Carbonell, també apuntin en aquesta direcció. El domini del medi suposa també un avenç de la comensalitat. O d'això aparentment trivial -o no- que en diem maneres de taula.

No hem de confondre aquestes maneres -o "comport", que és la preciosa paraula utilitzada al Tirant lo Blanc- amb les normes estrictes i purament funcionals del protocol. Saber menjar no és tenir un conjunt de regles: és també saber conviure, encara que sigui en l'espai acotat d'una taula: com diu Castiglione, "la taula és el món; la taula és tot el món".