DÉs curiós que es parli tant de la violència i tan poc de la tortura, que és la gran violència de l'Estat. (Eva Forest)

e vegades penso que a aquestes alçades de la democràcia espanyola encara haguem de dir que en aquest Estat es tortura, demostra el desinterès dels governants i dels càrrecs electes per evitar-la. La tortura, a l'Estat espanyol, és totalment il·legal, però es practica i es tolera. Espanya va subscriure la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i entrà en vigor a l'Estat l'octubre de 1987. Podeu llegir-ne el contingut a la pàgina web de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans. És curiós que les agressions o maltractaments denunciables hagin disminuït notablement en aquelles comissaries i dependències on s'han instal·lat càmeres i aparells enregistradors. És sorprenent que els Mossos d'Esquadra rebutgin el Codi Ètic elaborat pel Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, comitè del qual formen part i que precisament els articles que fan referència a maltractaments siguin dels rebutjats.

Com cada any, faré un repàs a l'informe de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, fet públic fa pocs dies. L'informe recull 242 situacions d'agressió o maltractaments amb 624 denunciants. Noranta-set situacions no han estat tingudes en compte per petició expressa dels agredits o perquè la informació era insuficient o poc contras?tada. També hi ha una quantitat indeterminada d'actes de tortura o agressió fetes per les diferents "forces de seguretat" o funcionaris de presons, que no es denuncien ni davant del jutge ni en cap instància pública o privada.

Com a l'informe de l'any passat es confirma la tendència de no denunciar les agressions sofertes per participar en mobilitzacions socials. Això es deu, segons testimonis rebuts, a la por de veure's contradenunciat per part dels cossos policials o per desconfiança envers els òrgans encarregats d'investigar aquestes agressions.

A Catalunya se n'han denunciat trenta-sis casos amb un total de dos-cents quinze denunciants, que representen un 2.88 per 100.000 habitants, força superior a la mitjana estatal d'1,46.

El cos policial més denunciat a nivell d'Estat és el Cuerpo Nacional de Policía, amb cent noranta-vuit casos, mentre que els Mossos, ai las!, també a nivell estatal, en reben cent noranta, a frec del primer classificat.

L'any 2009 s'ha tingut coneixement de la mort de cent deu persones mentre eren sota custòdia de forces de seguretat, funcionaris de presons o personal de centres de menors. D'aquests casos l'informe només en té en compte quaranta-un, perquè dels altres no n'hi ha prou informació o no és prou contrastada. Aquests casos s'han produït en presons (28), sota custòdia de la Guàrdia Civil (4), de les policies locals (4), Cuerpo Nacional de Policia (3) i dos en centres de menors.

El dia 26 de juny es va escaure el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. A Girona, Justícia i Pau, conjuntament amb ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura), entitats pertanyents a la Coordinadora, van fer una vetlla de pregària a l'església del Monestir de Sant Daniel i, per altra banda, la projecció del documental "Silenci, aquí es tortura", amb una taula rodona en què participaren ?Benet Salellas i Vilar, advocat, i Joan Surroca i Sens, educador i membre de Justícia i Pau. L'assistència fou nombrosa a tots dos actes.

Cal que tots siguem conscients de la gravetat social de la tortura i del seu consentiment implícit i que lluitem per eradicar-la de la nostra societat. Recordem que la Declaració Universal dels Drets Humans, al seu article cinquè diu que "cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants".