Estimulat per l'editorial de la nonagenària revista RECVLL de Blanes, que commemora el bicentari del naixement del vigatà, capellà i filòsof Jaume Balmes, vull assumir el paper de pregoner d'aquesta efemèride per als lectors del Diari de Girona. Com a mínim, he trobat tres poderoses raons per fer viu el pensament de Jaume Balmes arreu de les nostres comarques.
1a. Els catalans necessitem, més que mai, referents culturals prestigiosos que activin la nostra estima i ens orientin a l'acció. Ens aquest sentit, celebro l'Any Vicens Vives i l'Any Joan Maragall però..... per què no Jaume Balmes? Crec que Josep Pla ho suggeriria: "Balmes fou un pensador de sentit propi, perquè no hi pot haver res en aquest país més singular que la moderació, la conciliació, la tolerància, ?l'afany en general de convivència dintre d'un mínim de civilització".... "No sé si es farà, algun dia, plena justícia, en aquest país, a aquests homes que han creat la Catalunya moderna" (El passat imperfecte).
2n. Seria un bon motiu per intensificar el diàleg amb els gironins protestants, nombrosa comunitat, d'antiga tradició a les nostres comarques, reconeixent els greuges que han sofert. Pensem que ens podria empènyer, l'esperit de la coneguda obra balmesiana El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, que va llimar puntes de llances i va ser reeditada i traduïda al francès, l'italià i a l'alemany.
3r. L' expresident del Govern espanyol, Felipe González, ha definit sorneguerament el caos que viu la nostra societat: "Rectificar es de sabios, y de necios tener que hacerlo a diario". El nostre judici no està immers en una falta de criteri permanent?
No ens convindria a tots, la lectura o relectura d'El Criteri? Ens ho recomana en el seu bloc Francesc Torralba, prolífic i reconegut autor, doctor en filosofia i en teologia: "Contra el pensament feble, Balmes aporta un pensament fort. Contra el dogmatisme, Balmes aporta arguments, raons. Contra el racionalisme, reconeix el misteri últim de la realitat i la feblesa de la condició humana. Contra l'idealisme, aposta pel realisme, però no per un realisme ingenu com els seus enemics intel·lectuals han volgut veure".
Potser algú arrufarà el nas que recordem la seva obra, ja sigui perquè era capellà, perquè bona part de la seva obra va ser escrita en castellà o perquè va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes. (tenia raó?). Tanmateix crec que el llegat de Jaume Balmes és tan vigent ahir com avui i mereix quelcom més que posar el seu nom a un carrer, un institut o un bar.
