Girona és molt petita

RAMON LLORENTE VARELA En el terreny laboral, parlar de l'amenaça de donar males informacions o d'incloure a algú en el que coneixem com a llistes negres, malauradament, continua estant a l'ordre del dia, i agreujat amb l'excusa de la crisi econòmica, que sovint fa que paguin justos per pecadors. Alguns directius, alguns empresaris, alguns gerents o fins i tot assessors d'empreses, amb cara de bons amics i fent la impressió inicial de voler aconsellar el millor (per a qui?), abans d'oferir el cessament voluntari o un acomiadament pactat a la baixa, solen demanar a la treballadora o treballador afectat que acceptin l'oferta i que no reclamin, que és millor per al seu futur. Quan el tema es complica perquè la treballadora no veu clar el generós oferiment i decideix reclamar el que entén com a dret seu, llavors apareix la caixa dels trons, l'orgull del poderós ferit, la prepotència del que creu que amb diners s'aconsegueix tot, la manca d'ètica de qui utilitza o pretén utilitzar influències tot intentant atemorir el feble.

És lamentable que en la nostra societat, teòricament civilitzada i que, segons es declara a la Constitució, s'ha constituït en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat, es continuïn produint aquestes situacions. Cal rebel·lar-se contra les decisions injustes i posar en evidència a qui amenaça injustament, abusant de la seva posició en el mercat o de les seves preteses relacions i influències.

En massa ocasions he escoltat persones atemorides respecte al seu futur laboral, amb el raonable dubte de si davant s'una actuació il·legal del seu empresari, o d'exigències inacceptables era prudent reclamar o no, sense distinció entre homes o dones. Es debaten en un mar de confusions. No sol ser tranquil·litzant escoltar del corresponent directiu d'empresa, especialment, d'empreses importants: Pensi-s'ho bé. Girona és molt petita. Tenim bons advocats i influències (?). Si se'n va amb les condicions que nosaltres volem, tindrà moltes portes obertes. Si vostè reclama, recordi que Girona és molt petita".

Què es pretén quan a un treballador se l'atemoreix així? No hem de complir tots amb les lleis? És un delicte que una treballadora o un treballador reclami contra decisions o actuacions que creu injustes? Ha de ser causa, el fet de que reclami, per trobar portes tancades?
Però s és lamentable que hi hagi directius que coaccionin i atemoreixin d'aquestes maneres, igual de lamentable i injust és que n'hi hagi d'altres que facilitin que les amenaces esdevinguin reals i efectives. Vull creure que aquesta situació no és la norma entre les empreses, ni que tots els treballadors llencen la tovallola davant aquests problemes. Si volem una societat més justa, cal avançar des de les pròpies responsabilitats, complint deures i exigint drets, amb ètica i honestedat.