Als alcaldes de la Costa Brava se'ls fan aigua els calçotets -calces si són alcaldesses- amb la sola idea d'aconseguir banderes blaves per a com més platges del seu municipi millor. El que sovint ignora la gent és que les anhelades banderetes no les atorga una ONG mediambiental ni res semblant, sinó una entitat privada que respon al pompós nom de Fundación Europea de Educación Ambiental. I el que s'oculta, però que em disposo a revelar perquè ho he vist amb aquests ullets, és que el secret per aconseguir la bandera blava es resumeix en una sola paraula: ciment.
Una platja en estat salvatge, amb aigües cristal·lines, formosos pins que l'envolten i una sorra netíssima de color daurat no obtindrà mai bandera blava. Tot això no és suficient. Resulta que li manquen serveis, una manera com una altra de dir que falta ciment: es tracta d'asfaltar camins, crear un carril bici tallant uns quants arbres, posar un xiringuito de ?dis?seny amb gandules a la sorra, un lavabo ben a la vista, construir una mena de passeig amb bancs perquè els avis puguin mirar els pits de les estrangeres, col·locar uns quants fanals perquè també s'hi pugui anar a passejar de nit, i concedir espai a la sorra per al lloguer de patins, caiacs, i qualsevol artefacte que sigui capaç de desplaçar-se per l'aigua. Si encara queda lloc per estirar una tovallola al sol molt millor, però no és indispensable. Fet tot això, ja pot haver-hi cagarros a l'aigua, vidres d'ampolles trencades a la sorra o una torre petroliera de BP que deixi anar combustible al litoral, que la bandera blava serà un fet i l'alcalde la mostrarà orgullós en roda de premsa. Els diaris, per descomptat, destacaran amb grans titulars que Catalunya ha aconseguit més banderes blaves que mai.
Mentrestant, les platges feréstegues -si alguna en quedés- continuaran sense bandera, suposo que perquè allò que dissenya la natura no està a l'alçada del que dissenya l'home. Ens estem tornant tots bojos.
