Cartes

Piua Salvatella i Vila. Girona.

Sr. Director : Voldria que el vostre diari publiqués aquesta carta, en què demano als "responsables" que donin una resposta pública sobre aquesta nova situació. Des de fa molts anys, per als gironins, el Santuari dels Àngels, sobretot a l'estiu, és un lloc ideal per anar a passar una bona estona. S'hi respiren aires més frescos i s'hi gaudeix de molta tranquil·litat, i ben a prop de Girona. Nosaltres, hi anem sovint, també a l'hivern. Hi trobem gairebé sempre la presència dels dos mossèns: Mn. ?Josep M. i Mn. Emili. Però resulta que ara, a l'estiu, a partir de les 6 de la tarda ja és tot tancat. Ens hi trobem amb persones que pugen amb el cotxe, amb la il·lusió d'entrar al santuari. I amb per?sones que hi pugen a peu o amb bicicleta, tot desitjant poder beure un refresc abans d'encetar la tornada. Què passa? Deixarem "morir" el santurari de la Mare de Déu dels Àngels, com ha passat amb santa Afra? Què podem fer els gironins per poder gaudir de paratges que sentim nostres i estimem?

Atraccions temeràries

kim durall. Banyoles.

Hauria d'existir la figura del periodista tècnic que proporcionés dades perquè els lectors entesos poguessin opinar sobre les causes de molts accidents que són notícia.

Com a enginyer industrial, em fa mal a la vista veure els únics ancoratges de la torre del pèndol del Tibidabo sotmesos a continus esforços, no només flectors sinó també tallants, en cada sentit oposats del pla d'oscil·lació. Molt sobredimensionats haurien de ser els perns de l'esmentada base per resistir les brutals sol·licitacions de fatiga a la qual estarien sotmesos. Uns simples cables d'amarratge (que no encaririen gaire el cost) des de dalt de la torre, paral·lels el pla d'oscil·lació i fixats a una distància suficient del peu, haurien augmentat per deu, per no dir per cent, la seguretat de l'atracció. Les revisions de manteniment són imprescindibles i obligatòries i estan molt bé, si no són rutinàries, però les possibles errades estructurals, de disseny i de càlcul són un altre tema que mereix no ser oblidat.

Si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi

M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

Tenia, unes fileres més endavant, l'Heribert Barrera i en Lluís Llach. Els sentia cridar: "in, inde, in-de-pen-dèn-ci-a!". Al meu costat, una parella de Palma que em deien que no podrien arribar fins al final perquè se'ls escaparia l'avió... havien vingut expressament a manifestar-se. Tot plegat, un esclat d'emocions. I l'artífex de tot això: Òmnium Cultural. Però...i ara què? Doncs jo demanaria, a Òmnium, un últim esforç: aplegar ara totes les forces polítiques catalanes (CiU, ERC, ICV, CUP, Reagrupament, Democràcia Catalana, Esquerra Independentista i tutti quanti) i, alhora, totes aquelles entitats i personalitats públiques de la societat civil de trajectòria patriòtica coherent: de Lluís Llach a Antoni Bassas, passant per Joan LaportaÉ que vulguin adherir-se a una candidatura amb un nom simple i un sol objectiu: Independència. Una candidatura amb l'exclusiu objectiu d'obtenir, en les properes eleccions, la majoria absoluta.

"Serem invulnerables. Si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi" ens deia, fa poc, Muriel Casals. Però hem d'estar, ara més que mai, junts.

Educar dins la deseducació

Joan Guirado. Olot.

Just en el moment en què molts alumnes estan començant a matricular-se a diferents estudis, és bo conèixer què es poden trobar a cada centre.

Sense intenció d'ofendre ningú, vull alertar els joves que vulguin estudiar Informació i Comercialització Turística a l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona que, malgrat les estrictes normes que hauran de seguir per ser uns bons professionals en el futur, les pautes per arribar això les rebran en el to burlesc i en alguns moments, fins i tot malintencionat i sense escrúpols d'una de les professores i tutores de grup. Els que aquest any l'hem tingut, sabem bé, igualment com alumnes d'altres edicions, de quin peu calça i de quin fa calçar als alumnes. Senzillament, una recomanació!

Blanes i l'associació Gaylestots

Gemma Ros i Valls. Blanes.

Estic d'acord amb la decisió del regidor de Turisme, Sr. Fernando Gómez, de no fer la festa de "l'orgull gai" a Blanes. Va ser pressionat per l'associació Gaylestots, que li demanaven un escenari i carpes per als seus espectacles i exhibicions. Faig costat al Sr. Gómez per dos motius. Per una banda, la crisi que patim tots faria poc ètica una despesa d'aquestes característiques. Per altra banda, una preferència envers aquest col·lectiu per part dels qui governen la ciutat en discrimina molts d'altres pel simple fet de no fer lobby i no tenir una "posada en escena" tan ridícula i llaminera per als mitjans de comunicació.