Fins fa poc, la seqüència era la següent: un ciutadà anònim coincidia amb un personatge popular, cridava la seva atenció, li demanava que s'aturés breument i aconseguia que li donés permís per fer-se una fotografia amb ell. Se suposava que el primer admirava la vida o l'obra del segon, per aquest motiu reclamava la seva col·laboració per obtenir un record fàcil, instantani, tangible i, malgrat tot, gratuït. Per descomptat, aquesta mecànica es manté, però s'hi han introduït curioses variants. De la Costa Brava a Hollywood, podem observar particulars que exigeixen a qualsevol famós amb el qual es topin que posi bona cara per ser immortalitzat al moment. Ho fan amb l'ansietat d'un depredador inexpert davant de la presa somiada. Però amb una diferència: sovint el fotògraf només té una idea vaga sobre qui és el seu model, per tant, ni desitjava prèviament la trobada ni sent la més mínima emoció per la situació. La seva actitud voluble és la del col·leccionista ocasional. Amb tot, la sortida per als famosos no ha de ser sempre la negativa. La cantant nord-americana Erykah Badu, que va actuar a Catalunya la setmana passada, cobra a cada admirador 100 euros per rebre'l i retratar-se amb ell. És com un vedat privat de caça fotogràfica.