La inauguració del Gran Casino Costa Brava, a Lloret de Mar, que pretenia ser inoblidable i glamurosa, es va quedar a mitges tintes amb discursos d'estar per casa, copa de cava, assortit de canapès i un final de festa amb vedettes tronades.
La satisfacció del principal propietari i les autoritats es pot resumir en una frase: tots havien remat en la mateixa direcció per gaudir d'unes instal·lacions que aspiren a ser el vaixell insígnia per als jugadors d'arreu del món. Aquesta comparança no és arrauxada perquè l'edifici té forma d'una embarcació espectacular que va ser avarada a bombo i platerets per emprendre la navegació pels procel·losos mars dels jocs i les apostes.
Amb tot, no s'ha de prendre la frase en un sentit literal perquè l'ombra del transatlàntic és allargada. Els esforçats remers als què s'al·ludia adquireixen una realitat palpable amb les tripulacions dels llaguts que suen la cansalada en la regata anomenada "S'amorra, amorra". En efecte, cada 24 de juliol, els llaguts competeixen durant la travessia entre les platges de Lloret i de Santa Cristina. La sincronització a vogar i fer-ho en la mateixa direcció, és essencial per aconseguir la victòria quan la proa del llagut s'amorra a la sorra de la platja.
Ara bé, apel·lar a l'èpica de remar tots junts no implica unanimitat en valorar els avantatges d'un centre d'oci d'aquesta magnitud. Hi ha dubtes raonables sobre si aportarà un valor afegit significatiu i si captarà un turisme de qualitat que ajudi a canviar el model de sol i platja. De fet, és una aposta agosarada després de l'experiència de l'anterior casino, inaugurat el 18 d'agost de 1978, que va tenir guanys durant els anys vuitanta i va entrar en decadència, accentuada amb l'obertura l'any 1999 del Casino de Barcelona. L'any 2003, el vell casino es va traslladar a Tarragona. La reivindicació per mantenir l'equipament va rebre un ampli consens polític que va fer possible canviar, l'any 2006, la llei del joc i crear una quarta llicència de casinos. Vaja, un viacrucis de novel·la.
De fet, és una trama que no té res a envejar a la del llibre Hagan juego, de Pedro Casals, publicat l'any 1988. El protagonista és un detectiu, Licinio (Lic) Salinas, que viatja a San Diego per desemmascarar un grup empresarial nord-americà disposat a blanquejar diners en un creuer de luxe convertit en casino flotant i navegant sota bandera de conveniència.
Ni en somnis es podia imaginar l'autor que una frase del llibre s'avindria amb el projecte d'un arquitecte que ha donat forma de vaixell a un casino: Ja no hi ha impediments. Ben aviat navegarà el ¡facin joc!
