Podia haver estat una jornada històrica, la d'ahir al Parlament de Catalunya, però no ho va ser. Tot i que la Cambra va aprovar una llei que recupera la figura de les vegueries per a l'organització territorial de Catalunya, una vella aspiració del catalanisme polític, la manera com ho ha fet projecta moltíssimes ombres sobre el futur funcionament d'aquesta figura, amb origen en l'Edat Mitjana i desapareguda de l'ordenament jurídic català durant més de setanta anys.
Després de mesos i mesos de debats i conflictes al Parlament, sobre el territori i fins i tot al Tribunal Constitucional, les tres forces polítiques que donen suport al Govern català van decidir, en aquest esprint final de la legislatura, marcat per l'afany de complir compromisos contrets sigui com sigui, tirar endavant la llei malgrat que aquesta continua generant rebuig tant al Parlament -va quedar acreditat en la votació d'ahir-, com sobre el territori -amb ajuntaments i consells en desacord amb la nova ordenació- i al Constitucional -que ha declarat inconstitucional que Catalunya modifiqui els límits de les actuals províncies-. Així, les vegueries conviuran d'entrada amb les quatre províncies actuals, que es mantenen com a circumscripcions de l'Estat. Segons els defensors de la llei, això no ha d'impedir el correcte funcionament dels Consells de vegueria, que sí que substituiran les diputacions. De moment, es preveu que després de les eleccions municipals de 2011 ja es constitueixin els quatre primers Consells de vegueria, que es corresponen amb les quatre províncies actuals. A partir d'aquí la cosa es complicarà, perquè per fer del tot operativa la llei de vegueries, les Corts Generals hauran d'aprovar una llei per canviar límits provincials, i una altra que modifiqui la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Només llavors les vegueries de Lleida i Barcelona es podrien subdividir cadascuna en dues (Barcelona i Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran i Ponent), Tarragona es dividiria en Tarragona i Terres de l'Ebre i quedaria completada la nova ordenació territorial catalana. Abans de tot això, però, hi haurà eleccions al Parlament. I una nova majoria pot decidir una altra cosa.
