Durant molts anys Lloret de Mar ha tingut mala premsa, a vegades per infortunis: accidents mortals, excés de reserves d'allotjament, turisme econòmic, aldarulls i baralles al carrer, etc... Tot això està canviant i millorant força gràcies a l'empenta dels empresaris turístics lloretencs i l'ajuda municipal, que volen evitar aquesta imatge tan negativa. Es veu molt clar que no volen quedar enrere en res i han construït un casino que és l'únic a Catalunya que no es troba en un edifici que s'ha adaptat per encabir-hi les sales i màquines de joc, el restaurants i serveis de bars, etc sinó que ha estat dissenyat concretament per aquesta funció. A més, com que no n'hi ha cap més en una localitat costanera, serà un bon reclam turístic per a la Costa Brava. Curiosament, estàvem convidats a l'acte d'inauguració, però decidirem no anar-hi, perquè el text de l'email que vam rebre de l'empresa organitzadora de l'acte no ens agradà prou, i vam excusar-nos; les cartes no eren prou bones i vam preferir no jugar.

Actualment els lloretencs defensen les tradicions locals amb fermesa. Un exemple ben recent és la processó marítima des de la platja de Lloret fins a la de Santa Cristina, una mica més cap al sud. És impressionant el nombre d'embarcacions de tota mena que acompanyen la que hi porten la imatge de la patrona de Lloret i dels incomptables passatgers que hi van per assistir a la missa a l'ermita de Santa Cristina. Allà, un cop celebrat l'ofici, curiosament, les autoritats, els bogadors dels llaguts que hi participen, etc. són obsequiats amb una porció de "vedella amb bolets" per tal de poder refer-se de l'esforç. Això sorprèn una mica donat que la major part de les barques i llanxes van equipades amb un potent motor -com a mínim- i pensem que no és cap esforç "donar gas" i obtenir una potència màxima, que quasi ha de ser la mínima, perquè no es tracta d'una cursa de velocitat.

Vam comentar-ho amb uns amics lloretencs que ens van explicar que antigament aquesta processó es feia a peu, que calia travessar tres rieres abans de pujar fins a l'ermita, i que era una tasca molt feixuga. Un any molt plujós no van poder-ho fer caminant, i aleshores decidiren fer el trajecte en barca i així es continua fent comptant amb la col·laboració de l'associació de comerciants lloretencs. En Jordi Martínez, un exalcalde de Lloret i persona sempre molt vinculada al turisme, ens comentà que veu molt bé aquesta actitud de la seva població natal i ens hi afegí:"Si un dia això s'acaba, s'acabarà el nostre Lloret". Esperem no veure mai aquest final i que Lloret segueixi sent modern i tradicional alhora.