Cursos de formació

per a professors

francesc ruiz. girona.

Aquesta setmana vaig veure un article sobre cursos de formació per a professorat. Jo sóc professor substitut i vaig demanar quatre cursos telemàtics, a distància, i no me'n varem concedir cap. A més no ens deixen demanar més de quatre cursos durant el curs escolar. Després diuen que ens hem de reciclar.

Vaig estar destinat a Puigcerdà i no em varen concedir cap dels cursos. Vaig veure que la mitjana era de dos cursos per professor, com sempre són pura estadística de cara al públic lector. Jo no en vaig poder fer ni un d'aquests dos de mitjana.

Quasi tots els cursos els fan a Barcelona i són presencials. Les hores de formació quasi sempre són al matí. A Girona no hi ha cap curs durant l'any.

Bé, al final he agafat dos cursos d'estiu pagats de la meva butxaca per arribar a la mitjana. Una vergonya, no?

Bé, aquesta és la meva queixa contra els Serveis Territorials de Girona.

Tornem-hi amb la Devesa

lluís corredor climent. girona.

Tornem a parlar d'un tema tan recurrent com aquest de la Devesa. Recurrent per ser un espai estimat i gairebé abandonat i perquè les perspectives a mitjà termini no són gens optimistes.

El nostre arquitecte modernista, en Rafael Masó, deia l'any 1921 que "la Devesa, com a passeig públic, com a lloc d'esbarjo ciutadà, està molt llunyana de ser la que hauria de ser i podria serÉ hem de confessar que no li podem atorgar l'honorífic títol de Parc MonumentalÉ que fos o en vies de ser una cosa definitiva i meravellosa".

Això es deia fa gairebé 90 anys i què és el que s'ha fet per seguir les recomanacions de l'il·lustre personatge? Doncs desviar el riu Güell, que aleshores circulava al costat del passeig, eliminar les cadires on anava la gent a l'estiu a prendre la fresca, suprimir els concerts i actes que se celebraven al petit cadafal del passeig, construir-hi edificacions (piscina, tir, hípica, palau de congressos, auditori) i descuidar encara més la resta del recinte. A sobre, en un futur proper hi veurem posiblement un pavelló esportiu.

Això sí, continuem anomenant-lo pomposament parc de la Devesa, quan no és més que una arbreda descuidada, fosca i bruta.

Com que els ciutadants d'aquesta democràcia només tenim dret a rondinar i acceptar el que els que ens manen volen, penso acollir-me al meu dret de rondinar i per això penso anar enviant cartes a aquest diari, mentre siguin tan amables de publicar-me-les, explicant les misèries que allà s'hi troben, a veure si altres persones s'adhereixen a la campanya i la rondinamenta va aixecant el to i arriba fins a la plaça del Vi.

Seguirem amb més comentaris.

Un mal exemple

Alba estragué mollfulleda. blanes.

El dia 22 de juliol a 2/4 de 8 de la tarda es va fer el pregó de Festa Major de Blanes a la plaça dels Dies Feiners, de la mà de mossèn Miquel Àngel, qui va ser rector de Blanes durant 12 anys. Jo volia escoltar el seu pregó i per això vaig anar-hi a les 6 de la tarda per poder seure. Quina seria la meva sorpresa quan vaig veure quasi totes les files reservades ben al mig de la plaça!

Estava sorpresa i una mica molesta, però finalment em vaig poder asseure al costat esquerre de la plaça, que juntament amb el costat dret eren els únics llocs que hi havia per poder fer-ho. Llavors va començar a venir gent i més gent que només podien esperar-se de peu mentre les cadires reservades continuaven intactes. Finalment, les cadires s'ompliren cinc minuts abans de començar el pregó, amb adults, joves i famílies senceres amb nens.

Crec que els nostres representats no van actuar correctament perquè molts joves o no tan joves podien estar-se drets i, en canvi, va haver-hi moltes persones grans que després d'estar més d'una hora de peu havien de marxar sense ni tan sols poder veure mossèn Miquel Àngel. Eren blanencs que volien escoltar el pregó de Festa Major del seu poble fet pel seu antic rector, que van arribar una hora o més abans de començar l'acte, i que no se'ls va tenir en compte.

Com podem dir que vivim en una societat justa quan es veuen aquestes injustícies? Com podem anar bé si nosaltres mateixos no donem exemple? Sóc una persona comprensiva però us puc assegurar que vaig sentir ràbia i vergonya quan vaig comprovar que tothom només procura per ell. Mal exemple donem als nostres infants quan els nostres polítics actuen sense consideració i respecte cap als seus conciutadans.