En el llibre La costa de Lloret, de Joan Sala i Lloberas, es pot trobar una preciosa descripció d'un petit paradís situat a l'extrem de llevant de la platja de Canyelles. «Sa Cala des Rajols (és) una petita raconada plena de còdols que dóna la cara als mestrals, de mal entrar pel fons somer i abrupte com els penyals que la rodegen... En dies de calma és un racó de gran bellesa. Les aigües clares com un mirall deixen veure amb nitidesa el fons clapat de còdols, líquens, pòlips carnosos aferrats com ventoses..., a voltes tot freqüentat per una volada de peixets platejats, anomenats moixons».
Doncs bé, aquest indret pateix un salvatge atemptat ecològic per part dels propietaris de la finca de Can Juncadella, originaris de la remota república del Kazakhstan. Sense manies han tirat pel dret arrancant arbres, obrint camins pel bosc i omplint la cala d'arena portada d'amagatotis. No hi ha paraules per qualificar uns brètols capaços d'aquestes monstruositats. No tenen perdó ni mereixen misericòrdia! La seva intenció és tenir accés particular a la platgeta i, si no s'hi posa remei, convertir-la en un reservat per al seu exclusiu ús i gaudi.
L'Ajuntament i la Generalitat han d'obligar-los a restituir al seu estat anterior el paratge violat. Però, a més de les sancions, els autors del desafiament a la natura ja poden preparar-se. La història d'aquest tros de costa està plena de perills, com descriu Sala Lloberas: «...En dies de mars tenebroses és un coster que ... fa que els cops de mar s'hi estavellin amb les formes més feréstegues». És a dir, amb una forta maregassa n'hi haurà prou per endur-se la sorra artificial, engolida per onades venjadores.
Un dels infortunis que ja són llegenda va ocórrer l'any 1924 quan, segons Sala i Lloberas, en «una nit d'una boirada espessa ventada pel garbí, hi va embarrancar un pailebot llastat de taronges... la pèrdua del carregament fou inevitable. Les taronges es varen dispersar... i això ho aprofita la gent del poble que vingué en llaguts per arreplegar-les a cops de salabret».
Ara no es tracta d'anar a pescar taronges sinó de fer retrunyir vuvuzeles. Els depredadors del territori no es mereixen gaudir d'aquest redós paradisíac. Per això, mentre no es compleixi la llei, quan els usuaris de la finca baixin a Sa Cala des Rajols, qualsevol guardià de la natura ha de tocar a sometent. Aleshores els de Lloret acudiran en processó per destorbar l'idíl·lic bany dels okupes i esbroncar-los amb les vuvuzeles fins que els agafi mal de ventre.
Els peixos de ben segur que s'acostumen al so estrident. Tot sigui per foragitar els destralers.
