UN SOL MANDAT?

ALBERT CANO Any i mig després d'haver accedit a la presidència dels EUA, Barack Obama encara el pitjor moment del seu mandat, amb la seva popularitat en el punt més baix (a penes un 45% d'aprovació). I encara que és cert que el comicis presidencials seran el 2012, el pròxim novembre molts congressistes, senadors i governadors afronten la renovació dels seus llocs, amb sondejos que auguren una nova majoria republicana al Congrés.
Però, què ha passat per arribar fins aquí? D'una banda, la decisió presidencial de permetre la construcció d'una mesquita prop de la zona zero, a Manhattan, ha generat un ampli rebuig dels republicans... i de congressistes demòcrates, que comencen a veure Obama com un llast per a les seves campanyes.
Per l'altra, la seva gestió a l'Iraq i Afganistan comença a ser discutida: primer, perquè la retirada de Mesopotàmia és vista com a prematura (davant l'augment de la violència en els últims mesos); després, perquè no es veu clara la sortida de l'Afganistan, mentre afloren discrepàncies entre la Casa Blanca i el comandament militar.
No obstant això, és evident que la major factura d'Obama és l'econòmica. Després de diversos rescats bancaris i plans d'estímul, el país es troba amb un atur congelat en el 10%, mentre experts parlen d'una recaiguda en la recessió o d'un escenari d'estancament (amb baix creixement i deflació durant anys).
Alguns parlen que Obama ja "és el pitjor president de l'era moderna", fent bo a Jimmy Carter. I encara que és cert que té dos anys perquè germinin els brots verds (algú en parla, encara?), l'economia dictaminarà si Obama és el Roosevelt del segle XXI... o el nou Herbert Hoover, el president de la Gran Depressió, qui no parava de dir que "el pitjor ja ha passat".