Cartes

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

Recenment he llegit una entrevista al professor J. Mullins de la London Business School en què dictava de forma magistral les bases perquè l'"economia pugui aixecar el vol. Afirmava que: "En els països pròspers, els emprenedors saben que són ells els que han d'ensenyar el camí del lideratge de l'economia al govern. A canvi, només li demanen que no molesti". Expressa també la seva preocupació pels països on hi ha la mentalitat d'esperar que el govern ho solucioni sempre tot

Davant d'un retrat tan fidel del nostre entorn, no se m'acut millor servei al país que recordar-ho en aquesta secció. Els nostres governants ho estan prometent tot però fan poc i per altra banda hi ha gran desafecció de la ciutadania amb la classe política, però alhora la gent està esperant que "algú" ho arregli.

El Govern està decidit políticament a assumir aquest rol però sabem que no està en posició d'aconseguir-ho. Al contrari, la seva obstinació està posant pals a les rodes dels emprenedors, fins i tot algunes de les seves idees econòmiques coarten tot indici de recuperació, basant-se entre altres a voler recaptar més i no deixant de molestar els que realment poden generar riquesa, ocupació i futur en definitiva.

Pobres top manta!

màrius viella. La bisbal d'empordà.

Compte, que si a tota aquesta gent, que intenta sobreviure sense delinquir, no es fa res més que dificultar-los la supervivència, els mateixos governs els estan empenyent al món de la delinqüència, i això vol dir que si fins ara la inseguretat ciutadana ja es troba en situacions extremes, d'aquí endavant la cosa de ben segur que augmentarà, gràcies a la ineptitud del Govern i la cobdícia dels especuladors, que donen suport a un govern infectat per la corrupció.

Voler fer pagar als que tenen l'obligació de reduir despeses, i la necessitat perquè ja no arriben a cap de mes, i d'altres que ja no poden començar el mes perquè s'han acabat els recursos, és la irracionalitat mes inhumana que es pot imposar, perquè es una arma de doble tall, i que maltracta ambdós sectors , el comprador i al venedor; quan ambdós son mereixedors dels drets com a ésser humà, i que la Constitució els atorga.

Els ciutadans del món que la misèria del seu país ha obligat a buscar un lloc per intentar una nova possibilitat de tenir un futur digne, aterrant a casa nostra, no els podem ignorar; son aquí, si els acceptem s'han de protegir, i si no els acceptem, sense pèrdua de temps, i sense crear conflictes, s'han de retornar a casa seva en condicions com a éssers humans.

El que he vist

a Santiago

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ. Girona.

Aquest estiu he pogut viatjar a Santiago, he guanyat el jubileu de l'Any Sant Xacobeo que era el principal objectiu del meu viatge. Durant la meva estada a Santiago he vist milers de pelegrins, gairebé tots carregats d'un veritable dinamisme espiritual.

A posteriori, ja a la ciutat d'origen, m'ha sorprès que de vegades apareixen nombroses informacions sobre el Camí en què es prescindeix del seu veritable dinamisme espiritual i que es queden en l'anècdota sense fregar a penes el Misteri ni apuntar cap a la categoria. Penso que és una pena, perquè milers de joves i grans, que pelegrinen massivament cap a Santiago, aporten també un element qualitatiu de gran interès social. Ells estan sabent llegir el signe dels temps, estan sent un signe d'esperança per a tants homes i dones desesperançats i ens estan cridant a tots a viure amb consciència de ser pelegrins, és a dir, a posar-nos en camí i a no instal·lar-se a l'estret marge de les pròpies i limitades aspiracions. Almenys aquesta ha estat la meva impressió.

Llàstima que no sempre es doni aquesta bona imatge, potser perquè el mitjà o la persona a la qual s'acut cerca l'altra.

Colònies per a la gent gran a Vic

Narcís Cadena i Masó. GIRONA.

S'organitzen des de la Parròquia de la Cellera de Ter. Es van començar a Girona i van continuar a la Gleva, Banyoles, Arenys de Mar i ara actualment es fan a Vic. Són especials i, suposo que quasi úniques per les seves característiques: 1. Enguany compleixen 17 anys. 2. S'hi apleguen persones de diferents comarques gironines: La Selva, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà... etc. 3. La mitjana del nombre de persones al llarg dels anys oscil·la entre 50 i 60. 4. Són persones d'edat avançada però actives i obertes amb ganes de viure experiències noves i engrescadores.

Felicitats per als qui any darrere any hi han esmerçat: esforços, sacrificis, generositat, altruisme, bondat... etc. Les cares dels monitors reflecteixen l'esforç però també l'alegria de veure la il·lusió dels participants i la satisfacció del treball aconseguit. N'hi ha que hi són presents des de l'inici, però tots ells pertanyen al grup d'aquelles persones que, calladament, del treball constant -fet de mica en mica- i la perseverança n'han fet senyera. Com a remuneració han rebut: a) El somriure dolç i indulgent, ple d'amor i pietat, fruit d'aquelles persones que han envellit amb joia. b) Una mirada tranquil·la i plena de tendresa -que expressa mansuetud i harmonia interna-; fruit d'una saviesa molt pregona.

Els participants tenen ben merescut el descans i els monitors s'han sentit satisfets amb l'agraïment de tots ells.

Moltes gràcies a tots, perquè la comprensió ha fet possible el reconeixement de les vostres ?facultats mútues i d'aquesta manera heu trobat fortalesa i capacitat d'estimació. Amb un estil de vida així el món cada dia esdevé millor.