Amb els envaïments turístics s'observava que les famílies estrangeres amb fills d'edat escolar feien les maletes, puntualment, molt més aviat que la gent d'aquí mateix. El primer dia de setembre cap criatura estrangera ja no et trepitjava la tovallola a la platja ni et tirava a la boca aquella sorra que tanta gràcia sol fer. Tothom a casa, apa. Les vacances escolars "allà" anaven diferent. És cert, també, que l'oferta d'educació en el lleure ha augmentat considerablement i avui les colònies, els casals, els camps de treball i demés representen un alleujament per a les famílies en la complexitat ocupacional dels fills.

Es viu a Catalunya una reforma del calendari escolar que comportarà uns reajustaments pràctics en l'ordenació de moltes famílies, en atenció a les necessitats bàsiques dels més petits. Era una qüestió pendent de resoldre's, amb un debat que s'ha anat allargassant. Recordo que al principi del debat va intervenir Joan Corbella, psiquiatre, a favor de retallar uns dies de vacances pel setembre, i ell mateix recomanava que ningú ho interpretés com una embestida contra els mestres sinó com una exigència de caire pedagògic a favor de l'ensenyament; suggeria que la retallada s'hauria de compensar potenciant alguna festa durant el curs escolar, allargant algun "pont" i similars. El temps ha fet cas d'aquells criteris, que ara veiem aplicats. Ens queda desitjar que sigui una millora real, visible, sempre esperada, del sistema educatiu i particularment dels resultats que se n'han d'obtenir. Lògicament deuen ser fonamentals aquests anys transcorreguts als centres d'infantil i primària per foragitar, un altre dia, aquell fantasma que es dirà fracàs escolar, que plana fa molts anys sobre la societat catalana. (Un informe de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona assenyala amb un 17% que la causa del fracàs són els programes educatius inadequats).

Parlar de vacances i de la controvèrsia que generen les seves variacions també ens ha de fer considerar les seves utilitats i els seus usos i anar aterrant a la pràctica ideal. Ens ajuda a fer-ho Octavi Fullat, reconegut educador; és un propòsit concret i precís, diu que a l'ensenyament primari les vacances són per prendre l'aire i el sol a la natura, riure, fer-se amb la gent i cridar a ple camp; a l'ensenyament mitjà els nois i noies s'haurien d'organitzar amb dues hores diàries per a la lectura i/o estudi i unes altres hores per treballar a casa, i després divertir-se; els estudiants universitaris en temps de vacances han d'estudiar fort, treballar fora de casa, i viatjar -austerament, millor- per l'estranger. Tot un programa de conjunt que admet flexibilitats i diàlegs familiars sempre que siguin possibles. En aquest punt les alertes també es poden disparar perquè una altra dada de l'informe ja citat de la UB diu que un 31% del fracàs escolar és degut a la poca atenció familiar de l'estudiant.

Acabo amb una cita amarada d'estimació envers els educadors: "La paraula mestre no té ara les connotacions teologals de quan se li demanava miracles i duresa. Avui tots els mitjans de comunicació et forneixen de coneixements estructurats i actualitzats. L'ensenyant ha de fer de guia entre jungles de coneixements, marcant el que és ciència i el que pertany a la ciència ficció. Subtil i difícil. Alhora al mestre li correspon arbitrar a favor del doble dret de ser iguals i de ser diferents, dues cares d'una sola moneda." Era una cita d'Ignasi Riera, una oportuna mirada a l'actualitat des de l'arrencada d'un nou curs.

Siguin benvinguts i valorats tots els esforços que els nostres ensenyants dedicaran al jovent d'aquest país. Una abraçada d'encoratjament.