Carta oberta al Sr. Ramon Rovira, exalcalde i regidor de Vilobí

daniel gonzalez eguilegor.

CRUÏLLES.

Benvolgut Sr. Rovira, l´acompanyo en el sentiment! Sóc un veí de Cruïlles i membre de la P.A.A.C, (Plataforma antiabocador) de Cruïlles que, aquest mes de setembre, farà 10 anys que patim un abocador imposat amb mentides i enganys de part dels polítics de CiU, primer, i del Tripartit, després. Ja en són 2 les vegades que el T.S.J.C, ens ha donat la raó, però, aquests polítics que s´omplen la boca amb l´Estatut i demanen, precisament, que aquest tribunal sigui el d´última instància a Catalunya, no tenen cap inconvenient de recórrer al Tribunal Suprem (d´Espanya, of course), sabent que, la justícia és tan lenta que, a la pràctica és com si no existís.... per als pobres. ­Nosaltres hem de pagar sempre, els plets contra l´administració i a més a més, per a més INRI, a través dels nostres impostos, els advocats de l´administració perquè ens fotin!... No sé de quin partit és vostè, però vagin en compte a Vilobí, perquè, per exemple, l´Excel·lentíssim Sr. Nadal, es troba actualment en la tessitura d´haver de firmar, per canviar la qualificació del sòl, en què fa 10 anys està il·legalment instal·lat el macro-abocador de Cruïlles...! Ell, que va dir, quan CiU va instal·lar aquest malaurat abocador, que: «feta la llei, feta la trampa»... Firmarà ara?... ah!, ja li puc avançar a hores d´ara que, de control, res, faran el que vulguin, amb el beneplàcit de l´administració... això és la nostra desgraciada experiència.

Ava Gadner a Sant Feliu de Guíxols

margarta march llaúna. girona.

El dia 25 d´agost de 2010 es va publicar al Diari de Girona l´article Lacuesta duu a Donostia un film sobre Ava Gadner i el seu pas per Espanya, el qual explica que el cineasta gironí Iñaki Lacuesta portarà a Sant Sebastián La Noche que no acaba, un documental sobre Ava Gadner i el seu pas per Espanya durant el rodatge de la pel·lícula Pandora y el holandés errante. L´article explica que el documental fa referència, entre d´altres anècdotes, a l´estada d´Ava Gadner a Madrid, Girona i Tossa de Mar, a la noia que la va doblar en escenes on surt despullada, i a la bona relació que mantenia amb els pescadors de Tossa.

El que és sorprenent és que, segons aquest article, el documental no faci referència al pas d´Ava Gadner per Sant Feliu de Guíxols durant el rodatge de Pandora y el holandés errante. De la mateixa manera, el documental tampoc explica res sobre la Montserrat Mallol (la qual regentava l´hotel Les Noies, juntament amb la seva filla), que va doblar l´actriu en les escenes on sortia nedant; ni tampoc la bona relació que també mantenia Ava Gadner amb els amos i els clients dels bars de Sant Feliu, on ella s´hi passava tantes hores escoltant els que tocaven la guitarra i cantaven.

No tan sols va ser important el pas d´Ava Gadner per Sant Feliu durant aquest rodatge; també l´acompanyaven James Mason, Nigel Patrick i Mario Cabré, entre d´altres. De fet, el rodatge de Pandora i el holandés errante va deixar un bon record a un bon grapat de nois i noies que vivien en aquella època a Sant Feliu.

Panem et circum

àngela ferrer i mató. girona.

Era el que demanaven els ciutadans romans davant la tirania dels emperadors. Poder menjar i sobretot que els oferissin espectacles, que en aquell moment eren lluites de gladiadors, lluites amb feres, carreres amb apostes (ara serien les travesses, per ­exemple)... Amb els espectacles el poble embogia de content i s´oblidava que de «panem» en tenien poc i de mala qualitat, tot aquest panorama era naturalment pel poble, no pels patricis, senadors i privilegiats (us sona aquesta diferència entre poble i classe política?).

Bé, actualment podem constatar com intenten talment com fa tants d´anys amb esports de tot tipus emmascarar la tristíssima situació que estem vivint. Ara l´esport (per desgràcia) és «l´opi del poble». Mentre es valori més un futbolista, un tennista, un atleta que no un bon investigador o estudiós, estem perduts. L´ensenyament a casa nostra està fatal i talment l´educació, valoració dels drets humans i un llarg etcètera. En tot això som a la cua d´Europa. És una veritable pena no fer servir la història com a exemple del que porta un país a la ruïna i és on ens dirigim amb el millor cotxe de fórmula 1.

Les muntanyes de Baltasar

carles font planella. fecdas. girona. delegació territorial a girona. federació catalana d´activitats subaquàtiques.

El proppassat 16 de juliol d´enguany, l´Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge Sr. Baltasar va creure oportú publicar al DOGC un nou Pla especial de protecció, aquesta vegada de les Muntanyes de Begur.

Llegit detingudament el nou pla de protecció de «Les muntanyes de Baltasar», la primera impressió ha estat un sentiment de preocupació a causa de l´elevat grau de regulació (sinònim de prohibició) cap a les activitats esportives recreatives.

Així mateix, la preocupació augmenta respecte les activitats recreatives marines, ja que el Hble. Conseller té la intenció de regular les activitats en una zona marítima qualificada com a aigües exteriors i de competència exclusiva del Govern d´Espanya.

A més, si sumem aquest espai marítimoterrestre amb el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí i la possible reserva marina Illes Formigues, superarem de llarg la recomanació de la comunitat científica de protegir el 20 % del territori. Ara ja en tenim més del 30 % «protegit».

Girona, encapçala el rècord Guinnes de països Europeus amb més territori protegit i, ja va fent cos el que propaga el poble: «Que tot el territori gironí serà una gran reserva i els gironins els indis».

Per cert, el 16 de setembre finalitza el termini d´al·legacions, encara que som conscients que la majoria del tripartit no en sol acceptar cap de l´oposició, ni de ningú que no digui amén a les seves imposicions.