L´espoli de Laporta

WIFREDO ESPINA Contra l'espoli econòmic espanyol a Catalunya sols hi ha una solució: declarar la independència. Aquest és el missatge directe i simplista de l'expresident del Barça, Joan Laporta, a l'hora de fer el salt a la política activa, al capdavant del partit Solidaritat Catalana per a la Independència.
Un llenguatge tan clar i decidit, el més populista de les formacions polítiques que concorreran en les pròximes eleccions catalanes, té prou força per emportar-se vots no únicament dels catalans d'origen, sinó també dels catalans integrats procedents de la immigració. Toca directament la butxaca de tots els ciutadans.
És il·lusòria, a més de fora de la legalitat, la promesa de declarar-se unilateralment estat independent, raó per la qual no forma part, expressada d'aquesta manera, de cap programa electoral dels partits catalans amb representació parlamentària, Saben que així no és viable ni creïble.
Ni les dues grans forces polítiques amb possibilitats de governar, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Convergència i Unió (CiU), com tampoc Esquerra Republicana, posen com a eix central de la seva campanya aquest lema laportista. Saben que, a més de suposar la divisió de la societat catalana -a la basca-, no és suficient per arribar a governar. Això és més complex que un eslògan atractiu.
Però això no significa que aquesta proclamació tan populista no pugui atraure força vots. Laporta pot obtenir més vots del que hom creu. Per això es fa estrany que ni des del PSC -defensor de la totalitat de l'Estatut- ni des de CiU -no independentista i partidària del realisme gradualista- no hi hagi respostes convincents al simplista plantejament d'un nouvingut a la política i es deixin marcar un gol per l'expresident d'un Barça triomfal.
Ni tan sols des de l'Estat es presenten arguments convincents que donin resposta al dilema "espoli o independència". Aquí passa alguna cosa: O no s'atreveixen o no tenen resposta.