Cartes

marta castel escaé. barcelona.

Alguns dels pobles volen fer activitats de celebració sense estar preparats. Com per exemple, el poble de Gombrèn del Ripollès, que incomplint la normativa del Decret 252/1999, organitza cada any correfocs, sense respectar les mesures de seguretat que aquesta llei indica i que consisteixen en: mantenir portes i finestres tancades, banderes o altres elements recollits, evitar elements que puguin obstaculitzar, tenir el recorregut senyalitzat, proveir assistència sanitària, tenir un mínim d´il·luminació encesa, etc. Pel que fa als integrants del correfoc, tampoc se segueixen les mesures de l´Annex 2 d´aquest Decret (mantenir les distàncies de seguretat amb els espectadors).

Com a conseqüència d´aquestes negligències, a la Festa Major del 2009 de Gombrèn hi va haver un accident amb una veïna del poble, que va resultar en un trencament de fèmur. L´Ajuntament no va facilitar els mitjans d´evacuació de la persona accidentada cap al centre hospitalari més pròxim, ni tampoc va voler assumir la seva responsabilitat patrimonial, que se´n deriva com a organitzador de la festa, i per la qual exigeix la llei que regula aquest ­tipus d´espectacles (Decret 252/1999).

M´agradaria avisar els que vulguin participar a la Festa Major de Gombrèn del 2010 i futures festes, que l´actuació dels correfocs es durà a terme sense les mesures de seguretat anteriorment citades, i que si tinguessin un accident a causa d´aquesta falta de mitjans de suport i seguretat estarien totalment desemparats per l´Ajuntament del poble.

El vaixell «Sant Isidre» ens deixa dos cops a terra

joan carbonell carreras.

Amb molta il·lusió a finals de juny d´enguany vàrem reservar una sortida per mar amb el Sant Isidre per fer la ruta del Faroler del Cap de Creus, la sortida va quedar concretada per al dia 21 d´agost a les 8 del vespre a Cadaqués (nosaltres ens desplaçàvem des de Sant Feliu de Guíxols amb cotxe). El citat dia 21 a les 7 de la tarda ja ens trobàvem a Cadaqués a punt per a la sortida quan vàrem rebre una trucada de l´armador i ens deia que per problemes mecànics del vaixell quedava anul·lada la sortida i ens varen proposar fer-la el dilluns següent, o sigui, el dia 23 d´agost a la mateixa hora, i nosaltres varem acceptar.

El dilluns 23 d´agost vàrem tornar a desplaçar-nos de Sant Feliu de Guíxols a Cadaqués amb cotxe i cap a les 7 de la tarda altra vegada se´ns diu que al matí i per problemes mecànics el vaixell havia hagut de ser remolcat i que quedava anul·lada la sortida prevista per a les 8 del vespre. Ja us podeu imaginar el nostre enuig i desengany ja que ens podien haver trucat al matí i ens hauríem estalviat el desplaçament des de Sant Feliu a Cadaqués. Diuen que l´home és l´únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, ben cert, tot i que ja al principi vaig malfiar-me del nom del vaixell per ser patró d´on és.

I res més, vigileu d´amarrar bé els caps quan feu un tracte amb aquesta gent.

La variant de Banyoles

Jordi Follia. Director General de

Carreteres. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Amb relació a una carta publicada al seu diari el dijous 26 d´agost titulada «Variant de Banyoles, jo evito passar-hi» vull informar-li que aquesta variant va ser construïda com una actuació prèvia als Jocs Olímpics de 1992, que tenien una subseu a Banyoles, d´acord amb un projecte redactat a finals dels anys vuitanta, i amb els paràmetres vigents en aquell moment.

D´acord amb l´anterior, les característiques tècniques de la ­variant de Banyoles, si bé poden ser millorables en determinats aspectes, permeten una velocitat de 100 km/h, com moltes altres carreteres sense desdoblar.

D´altra banda, les característiques pel que fa al radi del traçat i als accessos a la via són similars entre la variant de Banyoles i el tram desdoblat de la mateixa carretera C-66 entre Sant Julià de Ramis i Cornellà del Terri , que va ser construït també en el mateix període. Així, segons la normativa viària ambdues infraestructures permeten una velocitat màxima de circulació de 100 km/h, que permet un trànsit segur sempre que es compleixi la senyalització i la normativa viària vigent. En tot cas, aquest Govern està impulsant una actuació consistent en el desdoblament de l´actual variant de Banyoles, juntament amb la millora d´algunes de les característiques tècniques del tram desdoblat entre Sant Julià de Ramis i Cornellà del Terri, així com del desdoblament del tram de la mateixa carretera C-66 situat entre el final de la variant de Banyoles, Serinyà i Besalú. Aquesta actuació s´ha previst mitjançant el sistema de Concessió d´Obra Pública i actualment s´estan redactant els documents necessaris per poder tirar endavant la concessió.

Amor aeroplatònic

jordi caula roig. girona.

Referent al nostre aeroport i la seva actualitat, m´agradaria ressaltar que Ryanair és una societat privada i es mou únicament per interès mercantil com és lògic, ja que sembla que als nostres agents comercials i polítics se´ls oblida en els seus manifestos. A l´original carta del lector que compara la instal·lació de Vilobí amb la «princesa» i la companyia irlandesa amb el «príncep» demanant-los fidelitat mútua, li faig la confidència que la «reina» anomenada BCN viu molt a prop i ja està embolicada amb el «príncep». Els dos semblen molt enamorats. Als governants que es prenen tan seriosament aquest assumpte, no és per menys i ningú ho dubta, els demanaria el mateix interès amb les altres importants infraestructures de país, especialment la N-II. A aquestes alçades, hauríem de ser tots conscients que Ryanair s´ha convertit en una espècie de monopoli del «low cost» i això comporta un risc d´abús de posició per a les nostres subvencions i xantatge en taxes aeroportuàries, i els seràn presa fàcil els polítics i sectors econòmics dependents. Els amors comprats i compartits són dubtosos. Funcionen, encara que tot és qüestió de negoci i algú és molt llest. Sabrem estar a la seva alçada, Sr. Nadal?

Comença el xou de «Mou»

Rogeli vancells molinas. sant feliu de guíxols.

Si arriba a menjar els torrons a Madrid, passarem una temporada divertida amb Mr. Mourinho.

Va començar posant-se amb Messi, parlant de teatre, i ja no ha parat. Si el Barça pot jugar amb 11 jugadors i sovint contra 10 perquè no pot jugar amb 12. Que ell no donaria la Pilota d´Or a Iniesta sinó a Sneijder del seu Inter de Milà (abans del Madrid). Qui és «MOU» per donar o no donar pilotes d´Or; però així d´un plomatge es «carrega» la candidatura d´un jugador del Barça, i amb tot això aquest ­«senyor» ha demostrat que no és més que un titella. Així que com va dir en Pep Guardiola, posem-nos còmodes que ens divertirem amb l´equip del Barça, i amb Mourinho fent els seus numerets.