Ja hem deixat enrere la desena edició del Fitag. No saben com m'agradaria poder transmetre i fer-los partícips de totes les emocions i vivències que han nascut en aquest Festival Internacional de Teatre Amateur 2010. Girona s'ha convertit una altra vegada en un punt de referència dins el llistat de festivals internacionals de la seva categoria. El Fitag ja és una marca de prestigi que tots els grups, tan de fora com de casa, volen posar en el seu currículum d'experiències vitals. Tots els grups que fan estada a Girona aquests dies queden atrapats per la màgia de la ciutat, per la qualitat del tracte que reben per part de l'organització, per l'alt nivell d'infraestructures teatrals que posem a disposició de locals i visitants; però sobretot, l'experiència indescriptible de la convivència intensa durant cinc dies de vida escènica. Mai com ara els grups de teatre amateur de les comarques de Girona havien estat tan connectats entre ells i mai com avui aquests col·lectius teatrals no havien tingut una oportunitat tan clara de relacionar-se i fer treballs en comú. El Fitag ha estat dissenyat des de la Casa de Cultura i la Diputació de Girona com una eina més de treball i no com un simple aparador. És evident que els grups de teatre amateur necessiten moltes més coses, a part del Fitag, per tirar endavant les seves trajectòries sempre molt més humanes, peculiars i enriquidores. Perquè el teatre amateur és, a part de bones obres, també amistat, il·lusions compartides, reptes personals, lluites diàries contra les obligacions professionals de subsistència. És molt trist veure com un treballador d'un mitjà de comunicació d'aquesta ciutat, periodista de cultura, fa demagògia barata o vol crear un estat d'opinió en contra del Fitag i de tot el que hem aconseguit durant tants anys d'esforç de tot un equip i la complicitat de molts grups de teatre amateur gironins. Com es vol tenir una opinió justa si fa anys que aquest periodista no parla amb la direcció d'aquest festival, ni ens ha intentat conèixer des de dins? Acceptem les crítiques però no la intoxicació ni les opinions personals interessades. Segurament tampoc jo no sóc la persona més imparcial per fer aquestes afirmacions però el Fitag és un esdeveniment especial que s'ha de viure per comprendre'l. El seu cost encara és massa petit si fem cas de tots els sentiments enriquidors que genera. Fer amics, provocar felicitat, ser motor de moments inoblidables, compartir esforços i intercanviar pors, mai pot ser titllat de despesa excessiva o d'innecessària. És evident que qui no ha tastat una abraçada sincera a la seva vida, ni ha generat un somriure espontani, ni li han fet una aclucada d'ull fruit d'una complicitat sense fronteres, no pot entendre què és això del Fitag. La força d'aquest festival tan popular es troba en el públic que ens valora la feina que es fa any rere any, en tots els participants que ?aporten el seu granet de talent, en la llibertat que ens donen les institucions i en ?l'amor que desprenen tots els que estimen el teatre de veritat, des de la senzillesa ?d'esperit i des de la humilitat del que cada dia aprèn. Comença la nova collita Fitag 2011!