Amb la tornada a l'escola molts alumnes es trobaran per primer cop amb l'assignatura de Ciutadania, la qual cosa no vol dir que fins ara les escoles no tractessin aquest àmbit ni tot el que està relacionat amb la bona conducta ciutadana. En el seu moment, es va tractar d'una proposta polèmica, de fet com totes les que es volen implementar al món de l'educació, perquè en aquest país encara hem de fer el procés cultural d'entendre que sense educació no anem enlloc. I a propòsit d'això, més que mai necessitarem assignatures com aquesta per omplir els buits que forçosament hauran de deixar molts serveis públics, que amb penes i treballs han anat cobrint els ajuntaments, en un intent d'oferir-nos amanit tot allò que fins fa pocs anys era responsabilitat individual.
Ho dic, perquè em consta que molts ajuntaments han començat a dirigir-se als ciutadans pregant-los la recuperació de certs hàbits que ens caracteritzaven com a societat; per exemple, quelcom tan senzill com tenir cura de la vorera de davant de casa, mantenint-la neta i polida i en condicions. Amb les retallades pressupostàries que ens durà aquesta reentrée, ens haurem d'acostumar a assumir certes pràctiques ciutadanes que han quedat en la memòria d'antigues generacions. I no ens hauria d'estranyar que en els propers anys veiéssim com pobles i ciutadans substitueixen serveis públics per iniciatives ciutadanes que ens havíem tret de sobre per comoditat i per una mal entesa societat de l'opulència, que ho ha reduït tot a la llei del mínim esforç.
I aquest és un camí necessari en el moment actual però condemnat al fracàs sinó passa per la via de l'educació. Haurem d'educar, tots plegats, les noves generacions a entendre que el paraigües de l'administració ara ja no és un tendal que ho cobreix tot, sinó un paraigües de butxaca, que fa que haguem de posar de la nostra part per tirar endavant i ?l'assig??natura de ciutadania ens pot ajudar a fer aquest camí.
