ordinadors i molt més

En una informació televisiva que dimarts deixava constància de l'inici del curs escolar, amb els ordinadors personals com a principal novetat, es veia una professora escrivint a la pissarra de forma complementària a la utilització de l'ordinador. La docent va escriure llengues, amb una palmària falta d'ortografia: s'escriu llengües, paraula que, a més, s'acostuma a posar com a exemple d'ús de la dièresi. No s'ha de donar una importància especial a un error ortogràfic que pot obeir a un simple lapsus, però sí que proporciona una imatge gràfica de què és realment important en una aula. No és l'ordinador. En aquests moments, el debat en la nostra comunitat educativa està centrat en aspectes com el calendari escolar, l'explosió del nombre de barracons -denostats pels grups del tripartit fa vuit anys, i defensats avui com a equipaments de primera-, o la introducció dels ordinadors com a eina educativa. Són tres temes que proporcionen abundant material de debat: els barracons són incòmodes i sovint no ofereixen les millors condicions; la tecnologia que fa possible l'ús dels ordinadors és aplicada a empentes i rodolons i, sovintejadament, ofereix exemples d'improvisació; el nou calendari és massa evidentment una concessió a un grup del professorat que surt de franc a la conselleria i que pagaran els pares amb no pocs problemes. La polseguera que provoca tota aquesta confusió impedeix centrar-se en l'únic realment important: Catalunya ha afrontat amb remarcable èxit l'explosiu increment de la població escolar, i els mestres han fet una feina impagable d'integració de nouvinguts que no era fàcil entomar, però se n'ha pagat un preu. El nivell a les aules, sovint, és decebedor. Calen mestres, i la demanda n'impedeix la selecció. En això, també hi ha molta feina per fer.